Afedemón!

Llegeixo amb alegria com TV3 continua situant a la graella en prime time una nova sèrie de caràcter testimonial on els protagonistes són persones anònimes que han passat per diferents situacions traumàtiques. Sense necessitat d’escodrinyar en les ferides, els espectadors assistirem als canvis físics i emocionals que experimenten. Què senten, com és el període d’adaptació, com se n’estan sortint, quins canvis han sofert les seves vides.

El proper 29 de març, L’Endemà inicia les seves passes. Dotze capítols ens esperen. Dotze documentals on persones com nosaltres, d’un dia per l’altre, han experimentat un abans i un després. S’endevinen històries dures malgrat amb un rerefons positiu d’esperança. 

Cada persona és un món, hom diu. Certament, cada persona tenim una manera diferent de reaccionar davant les adversitats. El pensament és la clau. La realitat és una de sola, per bé que la manera d’entomar-la és el quid de la qüestió. 

No hi ha problemes sinó maneres de percebre’ls i afrontar-los. La resiliència, la capacitat que tots tenim en estat latent per superar les dificultats, és una bona actitud davant els pitjors esdeveniments vitals. 

Què passa en la vida d’una adolescent després de ser mare primerenca. Com canvia la vida d’una família on els dos progenitors s’han trobat d’un dia per l’altre a l’atur. Com afronta una família la notícia que el seu fill té una greu discapacitat. Què passa pel cap d’una persona a qui li donen un diagnòstic fatal. 

Tot plegat, històries reals que traspassen la pantalla per ensenyar-nos com s’enfronten al canvi persones que abans duien unes vides com les nostres. I, l’endemà, s’aixequen i res ja no és igual. 

Aquestes sèries parlen del dolor aliè amb dignitat i afany de superació. Són una lliçó de vida. L’adaptació als canvis no és un fet puntual. Malauradament, arran de totes les transformacions socials i econòmiques que estem vivint, tothom, en algun moment o altre de les nostres vides, haurem de passar per moments de transformació on l’esmentada adaptació serà la clau.

Malalties, dols, atur, accidents, operacions de vida o mort, …, tot plegat circumstàncies a les quals hi estem tots exposats. L’únic que ens diferencia els uns dels altres és la superació, aquesta capacitat de menjar-te els problemes sense que et provoquin una mala digestió fins a fer-los si no desaparèixer, sí transformar-los per tal de sortir-ne no només indemne sinó també reforçat. No hi ha més.

Físicament, la resiliència és un fenomen on els cossos recobren la seva forma inicial després d’haver estat sotmesos a una pressió que els deforma. Doncs això.

Tota crisi, malgrat suposar un trasbals, és una nova oportunitat de creixement. 

Com deia Epicur de Samos “Arribarà un moment en què pensis que tot ha acabat; aquest moment serà el principi”