Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
Vorejant la quarantena, ens hem retrobat
com qui recupera un bocí de roba esparracada
que havíem oblidat en un calaix
i que, de sobte, reviscola i ens referma
que els anys no fan vell sinó bell,
i que tota vida viscuda és un do
que només en gaudim uns pocs.
Un quart de segle
emparat en el record,
abillat de retrats en blanc i negre
esgrogueïts pel pas del temps.
D’un temps que ja no és present
malgrat torna amb força
per recordar-nos que hem estat,
que la nostra singladura no ha estat debades.
Que ha merescut la pena travessar
aquest camí d’esvorancs, dards i fiblons,
de mels, carícies i petons de diumenge.
Un camí on hem après
que créixer no és gens fàcil
tanmateix és necessari per arribar fins aquí.
Vorejant la quarantena, ens hem retrobat
com qui recupera un bocí de roba esparracada
que havíem oblidat en un calaix
i que, de sobte, reviscola i ens referma
que els anys no fan vell sinó bell,
i que tota vida viscuda és un do
que només en gaudim uns pocs.
Perquè la vida es mesura
pels moments que et deixen sense alè
i, avui, us ho puc assegurar, n’és un d’ells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ets excepcional, guapa!!!. Has descrit tot el viscut, d’una manera que poques haguessim tingut la capacitat de fer-ho. Per tant, moltes gràcies, per aquestes paraules i per ser com ets. TENIM UN GENI!!!!
H.R.
Emotiu, bonic.
jo