Cucarella

Sempre m’he
malfiat dels qui rebutgen el llenguatge pujat de to, dels qui mesuren les
paraules fins a expressar-les sense longitud i les maquillen fins a modificar-ne el
significat o aigualir-lo. Sovint és més ofensiva la prosa apàtica d’una llei
del BOE que un cague’n-ta-puta-mare! Pel contingut, per les conseqüències, per
com ens afecta a la butxaca, a la vida quotidiana, aqueix contingut.

Som enganyats
per un llenguatge de laboratori, d’on les paraules ixen desubstanciades, amb una
buscada –rebuscada– intenció socialment narcotitzant. Van començar amb allò de
dir “tercera edat” als vells, seguiren amb els “danys col·laterals” per a
evitar dir morts civils, o la reeixida “flexibilitat laboral” per no haver de
dir acomiadament lliure, entre d’altres perles manipulades. Ara en diuen
“desacceleració econòmica” per no haver de dir crisi econòmica.

Potser abans
l’economia anava a tota paleta, com si tots foren comerciants de sardineta
fresca, tothom volia fer-se ric amb presses i correres, i a les persones
normals i corrents ens duien com cagalló per sèquia, treballant com a negres i
enganyats com a caragols. Sí, durant aquests darrers anys els beneficis de la
rajola han corregut desbocats cap a les butxaques de les empreses del ram i dels
polítics corruptes. Tots corrien en Ferrari, Mercedes, Jaguar… Deixeu fer al mercat, deien. I al mercat de
la rajola ja ha fet perla la bugia. I ja li està fent pana el motor.

No li diuen
crisi, doncs, sinó desacceleració. No els hi digueu empresaris, digueu-los
lladres; no els hi digueu polítics, digueu-los còmplices dels lladres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!