Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
L’afer del transvasament ha tornat a mostrar
les contradiccions d’Esquerra. Ja va passar amb el referèndum per l’Estatut: la
direcció pensava i votava una cosa, i la militància pensava i en votava una
altra. I les dues darreres cites electorals han posat de manifest el desacord
profund que hi ha entre l’electorat que havia posat Esquerra ben amunt, i que
ha anat retirant-li bona part del crèdit, de la confiança.
Amb el transvasament, Esquerra torna a
convulsionar-se, i pren mal amb la baixa del partit de l’alcalde d’Ulldecona,
que no ha consentit que els seus dirigents el deixaren amb el cul a l’aire.
Llegint les opinions del partit italià Sinistra Crítica, hi trobe que
diferencien entre l’esquerra de govern i l’esquerra de lluita. Trobe que aquests
conceptes, que no crec que calga perfilar, ajuden a entendre el daltabaix d’Esquerra:
han actuat com una esquerra de govern i no ha volgut entendre que l’havien
votada perquè es pensaven que era una esquerra de lluita (lluita per la igualdat social i la independència nacional).
No sé si a hores d’ara serà possible encara
recuperar el crèdit perdut. Però el que em sembla evident és que els dirigents
d’Esquerra hauran de decidir ben aviat, per no continuar sangant crèdit, si la
seua lleialtat està amb el seu electorat o amb al govern de Montilla. Com més
tarden a prendre la decisió, entre una Esquerra de govern o una Esquerra de
lluita, Esquerra tindrà menys capacitat de recuperació, i tardarà molt a tornar
a ser l’esperança que alguns es pensaren que era.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament, és molt curiós que es critique únicament ERC quan serà l’única que anirà a la manifestació contra el transvasament, CiU, que està a favor del PHN no rep cap crítica, el PSOE que ho ha organitzat tot, cap crítica i ICV que no pot anar a la manifestació per por, tampoc rep cap crítica.
Senyor Cucarella, no és molt sospitós tot plegat? No és possible que cobre de tots, el més fàcil és que vosté faça de serf i damunt de vades. Almenys podia declarar-se i així cobrar.