Avui a les 21h al Teatre Principal, les paraules fetes carn d’en Guillem D’Efak en un espectacle poètic-musical de Joan Martorell: MANUAL INACABAT ( PER ANAR PER LA VIDA ) Molt recomanable Ja us en faré la crònica
“Ressonàncies poètiques i pictòriques del món femení a l’obra teatral d’Alexandre Ballester” és el resultat de la conjunció de tres mons artístics: teatre, pintura i poesia. I, com no pot ser d’altra manera, la suma del talent i la sensibilitat dels autors ofereixen als espectadors una explosió de creativitat exponencial” Joan Font i Massot –
‘La temperatura en alça, un grau d’humitat elevadíssim, una humitat covada que es palpa amb la mà. Vora mar aquest temps és insuportable; una mica terra endins, el seu coeficient de tristesa s’aigualeix lleugerament. Quan hom surt de l’atmosfera carregada del cafè, el primer embat de l’aire és fascinador. És un vent que fa caminar
Avui 31 de desembre, a les 12h., es representa La Colcada de Pere d’Alcantara Penya, a càrrec de Miquela Lladó i els al·lots de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, dins el conjunt d’actes que l’Ajuntament de Palma ofereix per a celebrar la Festa de l’Estendard. La Festa de l’Estendard és la festa cívica
El Lobby de dones ha atorgat el Premi Olímpia a Margalida Capellà per la seva tasca de recuperació de la memòria històrica pel que fa als represaliats i represaliades republicans i especialment pel seu llibre Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca sobre les dones que van prendre partit per la legalitat, el
Aquest matí hem sortit de fosca cap al bus que ens ha deixat al Baluard de sant Pere. La fusta de l’esplanada era gebrada, les persones – una cinquantena -feiem fum dels narius. Totes miràvem el part que havia de sorgir de la rosassa de ponent, la façana de la Seu que s’alçava davant nostra.
13D: El cant dels ocells Canta, canta el poble català. Ningú li pot robar la veu ni les ales. Inicia la volada, solca la mar. S’expressa. No volem ja vaixells enrocats.
Uns núvols molt negres, com cims a una terra que sura a la deriva, una mar sideral, tintada de llum color d’albercoc. Això és el que veig, un país sencer transita els meus ulls avui de bon matí al bus, un país paral·lel a les voltes celestes, unes illes fosques que em plau de mirar
La complexitat dels ulls de la mosca, l’agilitat de la llengua del saure, veure i dir, i no deixar de dir, fins a l’insomni, fins a la mort. Associar els caires impensables de les coses, envair i deixar-se envair, la fascinació pel llenguatge, per la noticia i el secret, torrencial, una allau apagafocs, una pedra
El dia 21 d’octubre, Sta Úrsula, és una festa dolça a Mallorca, l’anomenat dia de Les Verges, una celebració on són tradició els bunyols foradats de patata i moniato, o els més pastissers, tipus lioneses, farcits de crema, nata o xocolata, ben acompanyats d’herbes dolces, ratafia o moscatell. A la revetlla, és a dir aquest
El dolor fa emmudir, l’hostilitat fa no saber a qui parlar. El primer gest de llibertat: Imaginar-se lliure– diu en Roberto Saviano, i sap ben bé del què parla. Això és el que férem al Principal, de la mà i de l’amor i de la veu d’en Raimon. Ple de gom a gom, dretes totes
Per al darrer dia d’agost he pensat que seria un bon comiat recordar la postal que ens envià en Vicent Andrés Estellés justament un dia d’agost, on ens parlava d’un amor tan gran com la Seu de Mallorca i d’olor de gessamí als llavis de l’estimada.Avui el sol, rodó , immens, bellíssim com un fruit
El cel ha trencat la uniformitat dels darrers dies, aquell sol de calitja, pàl·lid, que enlluernava fins a ferir, la color esblanqueïda, només un lloc per a la xafogor. Avui és diferent. Hi ha núvols, aquí i allí. De bon matí més foscos, després blancs com bunyolets de verges i el sol color de bronze,
El Cavall Bernat és una serra a la Costa Nord de Mallorca que abraça, per la seva vessant est, les quatre cales que formen el llogaret de cala Sant Vicenç, al municipi de Pollença. D’oest a est cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, arena, còdols, roques i aigua maragda… La Serra de
Ella, d’ençà que va morir en Miquel, ja no hi trobava sentit a viure i esforçar-se . I això que li va costar ben molt d’avesar-se a la malaltia d’ell i a aquell apagar-se fins a tornar no-res. Feia sis anys que era viuda i que li va venir sobtadament aquell esfondrament que ningú hagués