Prenc prestat el titular d’aquest post del comunicat que ha fet públic la Confederació Sindical de Catalunya en relació a la vaga anunciada pels dies 25 i 26 de setembre i 1 i 2, 11 i 15 d’octubre per part de CCOO, UGT, SEMAF i CGT contra l’eventual traspàs de la xarxa de rodalies a la
Josu Jon Imaz, el dimissionari president del l’Euzkadi Buru Batzar del PNB, ha vingut a Catalunya, on les seves tesis sobre la cooperació amb Espanya tenen més bona acollida, i ha reiterat el seu argumentari oposat a plantejar la qüestió nacional (basca i per extensió també la catalana) com un conflicte polític amb l’Estat.
Joan B Culla tracta de l’eclosió de les plataformes sobiranistes en l’article que avui publica a “El País” i que titula, “Una Diada particular”. Coincideixo amb ell en que es tracta d’un fenomen protagonitzat per les minories més polititzades de l’independentisme. Personalment participo en algunes perquè crec que cobreixen una funció que els partits parlamentaris
Com cada any, la commemoració de la Diada Nacional suposa l’inici dels curs polític i és el moment de fer balanç i afrontar noves perspectives. Enguany els actes de l’Onze de Setembre permeten diverses valoracions. La primera fa referència a la fallida radical de les tesis que sostenen la desvinculació entre la qüestió nacional i
El PSC (PSC-PSOE) és avui el partit hegemònic a Catalunya sense cap mena de dubte. No solament pel fet de governar la majoria de les institucions del país, sinó per l’ampli ventall social amb el que connecta: des de la burgesia barcelonina (Narcís Serra) a les associacions de nouvinguts que tutela. El PSC és el partit
Ahir, Xavier Roig va publicar un article titulat “Gràcies”, al diari Avui, que mereix una reflexió i un comentari. No conec personalment Xavier Roig, només he anat seguint les seves reflexions sobre el desequilibri econòmic que pateix Catalunya respecte l’Estat espanyol i els seus afilats articles sobre aquesta problemàtica i la resposta que s’hi
Fa poc vaig posar, per escrit, a Josep Ramoneda com a exemple d’intel·lectual orgànic de l’estat-nació espanyol. Avui vull puntualitzar aquesta qualificació. Josep Ramoneda ha declarat en una entrevista recent a la revista El Temps (número 1200, de 12 de juny de 2007): “Espanya no es una nació arrodonida com França, el projecte nacional espanyol
Xavier Rubert de Ventós és dels pocs intel·lectuals catalans que en els seus treballs interrelacionen ambdues perspectives, la política i la psicoanalítica a l’hora d’interpretar la realitat social i nacional. Dissortadament, els comportaments personals i col·lectius dels catalans no són habitualment analitzats tenint en compte les conductes inconscients heretades de la imposició violenta de l’ordre
Avui, 9 d’agost es compleix el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fora del president Montilla, i dels mitjans de la premsa del règim, gairebé ningú d’entre la classe política ha fet referència a aquest fet. Pel camí, l’Abat de Montserrat i l’anterior president Pasqual Maragall entre d’altres,
L’actualitat política de la setmana ha girat al voltant de l’apagada que ha sofert Barcelona i les reaccions dels diferents partits. Zapatero, i els socialistes locals, anuncien una resposta orientada a satisfer les reclamacions ciutadanes i prometre que l’Estat subsanarà el dèficit. CIU esquiva els termes de fons de la qüestió, els que posen en