Tres (Drei / Three) El director alemany Tom Tykwer, després de tastar el cinema d’acció a la hollywoodenca, amb The International (2009), havent provat sort abans amb una producció “europuding” basada en una obra literària tan coneguda com El perfum (2006) i amb el guió de Kieslowski Cel (2002), retorna amb aquest film més modest, de
El detectiu Dee i el misteri de la flama fantasma (Di Renjie Zhi Tongtian Diguo / Detective Dee and The Mystery of Phantom Flame) Director Tsui Hark. Guió Kuo-fu Chen. Producció Huayi Brothers (la Xina). Durada 2h02. Repartiment Andy Lau (el detectiu Dee), Tony Leung Ka Fai (x), Carina Lau (l’emperadriu Wu Zetian), Bingbing Li (Shangguan
Attenberg (Attenberg)El cineasta grec Yorgos Lanthimos, que es va donar a conèixer l’any passat amb Kynodontas (Kynodontas / Canino / Canine), assumeix el rol de coproductor i actor en aquest segon llargmetratge d’ Athina Rachel Tsangari (que, alhora fou coproductora de Kynodontas). Attenberg (Attenberg) Director Athina Rachel Tsangari. Guió Athina Rachel Tsangari. Producció Haos Films (Grècia), Boo
Tòquio blues (Noruwei No Mori / Norwegian Wood / Toquio blues / La ballade de l’impossible) Una bona novel·la de Murakami, adaptada al cinema per un cineasta, el vietnamita Tran Anh Hung, que, després d’impressionar amb títols com L’olor de la papaia verda (Càmera d’Or a Canes 1993) i Cyclo (Lleó d’Or i Premi Fipresci a Venècia 1995),
Miral (Miral) Director Julian Schnabel. Guió Julian Schnabel, Rula Jebreal, basat en el seu llibre. Producció Pathé (França), Eran Riklis Prod (Israel). Coproducció Eagle Pictures (Itàlia), India Take One Prod (Índia). Durada 1h52. Repartiment Freida Pinto (Miral), Willem Dafoe (Eddie), Alexander Siddig (el pare de Miral), Hiam Abbass (Hind Husseini), Yasmine Al Massri (Nadia), Makram Khoury (Khatib),
Meek’s Cutoff (Meek’s Cutoff) (..) en un assaig sobre l’Oest Americà, Marilynne Robinson ha argumentat que les nostres mitologies sobre l’Oest estan esbiaixades cap els trets, la guerra i la conquesta, John Wayne, espais oberts, i massacre. Què passaria si -ella suggereix- al costat d’aquest conjunt de mites sorollosament masculins , n’hi hagués un altre més generalment percebut per les dones,
Gerro (Potiche) Director François Ozon. Guió François Ozon, adaptació de la peça Potiche, de Pierre Barillet i Jean-Pierre Grédy. Producció Mandarin Cinéma (França), Mars Films (França). Durada 1h43. Repartiment Catherine Deneuve (Suzanne Pujol), Gérard Depardieu (Robert Pujol), Fabrice Luchini (x), Karin Viard (x), Jérémie Renier (x), Judith Godrèche (x) Nota sinòptica Comèdia contagiosa d’Ozon, en què adaptant
13 assassins (Jüsan-Nin No Shikaku / 13 Assassins) Recluten 13 samurais per a una missió suïcida: liquidar un senyor malèfic. Quan faig una pel·lícula, no n’agafo mai de referència altres de similars. El més important, en versionar un clàssic, és respectar l’original. No he tingut cap interès a deixar una marca personal reconeixible, perquè respecto l’original.
La Passió (La passione) Director Carlo Mazzacurati. Guió Umberto Contarello, Doriana Leondeff, Marco Pettenello, Carlo Mazzacurati,. Producció Fandango (Itàlia), RAI Cinema (Itàlia). Durada 1h45. Repartiment Silvio Orlando (Gianni Dubois), Giuseppe Battiston (Ramiro), Kasia Smutniak (Caterina), Marco Messeri (Del Ghianda), Giovanni Mascherini (Jonathan), Maria Paiato (Helga) i la participació de Cristiana Capotondi (Flamínia Sbarbato), Stefania Sandrelli (sindachessa), Corrado
Crèiem (Noi credevamo) Director Mario Martone. Guió Mario Martone i Giancarlo De Cataldo, lliurement inspirat en fets històrics reals i en la novel·la Noi credevamo, d’Anna Banti. Producció Palomar (Roma, Itàlia), Les Films d’Ici (França), Rai Cinema (Itàlia), Rai Fiction (Itàlia), Arte (França). Durada 3h24. Repartiment Luigi Lo Cascio (Domenico), Valerio Binasco (Angelo), Toni Servillo (Giuseppe Mazzini),
La versió de Barney (Barney’s Version / La versione di Barney) Factòtum de la sèrie “CSI” i “avalat” per aquell comèdia policíaca de la dècada passada anomenada K9:PI, Richard J. Lewis torna a la gran pantalla, entrant en competició a la Mostra de Venècia i guanyant-se una Gala al Festival de Toronto, amb una nova comèdia dramàtica,
Post mortem (Post mortem) Aquesta és la història d’una parella aparentment insignificant i sense cap mena d’encant. És la història de Xile durant el cop militar. L’ideal de Mario, de conquerir l’amor impossible d’una dona, és també l’ideal d’una nació que vol conquerir un model polític noble i inabastable (el socialisme). Tot passa entre els cossos dels que van morint
Venus negra (Vénus noire / Black Venus)Abdelatif Kechiche torna a Venècia, on triomfà el 2000 amb la seva opera prima La faute à Voltaire i el 2007 amb el film de consagració internacional, La grana i el mújol, i on ell mateix va ser el 2008 president del Jurat de l’Opera Prima. I torna amb la Venus negra, inspirada en la història
Balada trista de trompeta (Balada triste de trompeta / The Last Circus) Director Álex de la Iglesia. Guió Álex de la Iglesia. Producció Motion Investment Group (Bèlgica), Canal+ España (Espanya), Castafiore Films (Espanya), La Fabrique 2 (França), Televisión Española -TVE- (Espanya), Tornasol Films (Espanya). Durada 1h39. Repartiment Carlos Areces (Javier), Antonio de la Torre (Sergio), Carolina Bang
Carretera cap enlloc (Road to Nowhere) Monte Hellman, el director de Carretera asfaltada en dues direccions (Two-Lane Blacktop / Carretera asfaltada en dos direcciones / Macadam à deux voies / Strada a doppia corsia -1971-), torna amb un llargmetratge al cap de vint anys -d’ençà Terror cec (Blind Terror / Douce nuit, sanglante nuit: coma dépassé