Informació dels 21 films que competiran pel Lleó d’Or a la 72a Mostra de Venècia (2-12 de setembre de 2015). Mostra de Venècia 2015. La competició (anomenada Venezia 72). Frenzy (Abluka). Direcció: Emin ALPER. Guió: Emin Alper. Productores de: Turquia, França, Qatar. Durada: 1h54. Intèrprets: Mehmet Özgür, Berkay Ates. Sinopsi: Istanbul està presa per la
Els films de la Competició de Venècia 2014. Aquest apunt el vaig completant des d’avui fins a l’inici del certamen, el 27 d’agost. Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
FOTO © B. di Venezia Cartell de la 69a Mostra de Venècia La Mostra de Venècia d’enguany promet. Del 29 d’agost al 8 de setembre, el Jurat que presidirà el nord-americà Michael Mann se les haurà amb obres de dos compatriotes seus com Terrence Malick i Paul Thomas Anderson: el primer, amb una declinació sobre
Tot esperant que se n’anunciï el 23è, ara com ara són 22 els títols que aspiren al Lleó d’ Or de la Mostra de Venècia d’enguany. Una competició en què dominen, d’una banda els noms dels autors i per altre cantó, les adaptacions. Fins a 14 pel·lícules a concurs es basen en novel·les, peces teatrals, còmics o personatges
Herois Seediq (Saideke Balai | Seediq Bale: The Rainbow Warriors)L’anomenat “Incident de Wushe” és més aviat poc conegut fora de Taiwan. Situem-nos. Entre el 1895 i 1945, l’illa era una colònia japonesa, habitada majoritàriament per immigrants xinesos Han, però evidentment també hi vivien descendents de les primeres tribus aborígens que s’havien establert a la part muntanyosa de
Viure sense principis (Dyut meng gam | Life Without Principle)El visualment virtuós Johnnie To, cineasta d’acció i un cert toc humanista, especialment interessat en l’espiral criminal-econòmica de la màfia de Hong Kong —les famoses tríades— i que ens ha donat títols com Breaking News (2004), Election (2005), Election 2 (2006), o Venjança (2009), ens serveix ara una
Himizu (Himizu)Aquesta és la història d’un noi i una xicota que topen amb una terrible realitat personal al context de la devastació que enguany hi ha hagut al Japó de resultes del terratrèmol i consegüent tsunami. Abans de començar la producció del film —explica Sion Sono— van tenir lloc el terratrèmol i els incidents a
Dark Horse (Dark Horse)De bones intencions l’infern n’és ple. I venint del “diabòlic” Todd Solondz… L’autor de Benvingut a la casa de nines (1995), Happiness (1998), Storytelling (2001), Palíndroms (2004) i Vida en temps de guerra (2009), assegura que, amb “Dark Horse“, només volia veure si era capaç de fer una pel·lícula que no parlés de
Faust (Faust)Després de Moloch (Adolf Hitler), Taurus (Vladimir Lenin) i El Sol (l’emperador Hirohito), Faust esdevé la quarta i última part de la tetralogia de Sokurov sobre la naturalesa del poder. La imatge simbòlica del Faust completa aquesta sèrie sobre grans jugadors d’atzar que han perdut les apostes més importants de la seves vides —comenta Sokurov—. En Faust sembla que
Pollastre amb prunes (Poulet aux prunes | Chicken with Plums)Després de l’èxit de Persèpolis, el tàndem Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud tornen amb una nova adaptació d’un còmic de l’autora iraniana exilada a França. Pollastre amb prunes (Norma Ed.), premiat com el Millor Àlbum al Festival Internacional de Còmic d’Angulema, ha estat qualificada d’obra tragicòmica i explica
Un déu salvatge (Carnage | Un dios salvaje)Després de la captivadora i multipremiada El poder a l’ombra (The Ghost Writer | El escritor | The Ghost-writer | L’uomo nell’ombra), un Roman Polanski limitat per l’encalç judicial nord-americà s’ha mantingut plenament actiu, encarant aquesta adaptació cinematogràfica de l’obra de Yasmina Reza. Les imatges del film que ens en serveix el tràiler
L’últim terrestre (L’último terrestre)En plena “moda” apocalíptica, el títol i la sinopsi argumental d’aquest film podria enganyar-nos. Efectivament, sí, aquí els extraterrestres envaeixen la Terra. És més, les autoritats l’havien fins i tot anunciada, la invasió. Però, pel que es veu, no es pot pas dir que la notícia acabés d’entusiasmar gaire ningú. I és que
Vergonya (Shame)L’artista Steve McQueen (Londres, 1969), tot i que empra habitualment imatges fílmiques a les seves prestigioses intal·lacions, va entrar clarament al món del cinema amb Hunger, recreació de la revolta insubmisa i fins a les darreres conseqüències de Bobby Sands, l’activista de l’IRA a la presó de Maze (l’Ulster). Hunger parlava d’un home privat de llibertat que feia servir el seu
Texas Killing Fields (Texas Killing Fields | The Fields)Filla del director Michael Mann, la directora de Texas Killing Fields ha estat guionista i directora de sèries televisives com ara Policies de Nova York, Robbery Homicide Division i Friday Night Lights. Fa deu anys, però, ja va tastar l’experiència de dirigir una ficció amb Morning -el retorn
Alps (Αλπεισ | Alpi)Dosis de surrealisme i un artifici dut al límit caracteritzen Kynodontas (Dogtooth / Canino / Canine), el film amb què el grec Giorgos Lanthimos es donà a conèixer fa un parell d’anys. I, pel que es veu, amb el seu nou film, Alps, va pel mateix camí. Si, a Kynodontas, es tracta d’una canalla ja gran