A l’atenció de CiU i ERC un missatge que vé de lluny. Parlà la saviesa del poble i en Joan Amades ens la servà.
"Per Tots-sants,/quinze enzà,/quinze enllà,/la flor de sembrar,/i si pot ser els d’aquí,/no esperis els d’allà".
"Qui per Tots-sants no té sembrat,/perilla quedar enganyat."
"De Tots-sants a Sant Martí,/sembra, si vols collir.".
Amb afecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb afecte, Àngel
Benvolguda i admirada Carme-Laura,
Cada cop m’agrada més el que escrius. I cada cop et veig més lluny dels que decideixen al partit.
No hi haurà pacte nacional, oi?
Un pacte nacional bé valdria la pena provar-lo. És una pena que ens barallem ara…barallar-se entre dretes i esquerres toca fer.ho quan es té la sobirania, no abans. Ara cal anar plegats.
Les condicions que proposa CiU són molt bones.
El tripartit sols m’agrada perquè encara esfonsaria més el PSC. Segurament també ERC, que o es guanyaria una imatge de partit incapaç de forjar governs estables, o per fer-ho s’hauria de vendre l’ànima. Pèrdua de suport en els dos casos.
Si CiU governa ara, el PSC sortirà reforçat com a primera força de l’oposició, com "el partit que no ha pactat amb ERC"…és a dir, com a primera força del front espanyol. Ja m’està bé això.
Però si el PSC governa ara, seguirant fent la puta i la ramoneta amb nosaltres en comptes d’anar plegats a Madrid. Té valor Ciu per plantejar un govern nacional fins a les últimes conseqüències? És l’únic que em fa dubtar.
I què farem quan socialistes i populars ens diguin de tot a les Espanyes i ens tanquin l’aixeta dels diners?
Aguantarem? o ens tornarem a barallar com gat i gos?
Un front nacionalista serà definit gairebé com a terrorista. Només hi sortirem guanyant si estem preparats ARA per trencar fils si convé. Si encara mantenim dubtes, més val deixar-ho per més endavant. I treballar molt discretament entre ambdues formacions: mentre ens anem dient el nom del porc públicament, anem fent pais privadament.
Per cert, i Unió? què en pensa de tot plegat?