Coc Ràpid

Segons hem escoltat Rajoy convocà fa pocs dies els dos factòtums representatius del poder civil català, Godó i Vilarasau. El poder mediàtic i l’econòmic. “La Vanguardia” i “la Caixa”, dos referents persistents d’una majoria social catalana des de fa un segle.

“La Vanguardia” és el diari que ha acompanyat la nostra història dels últims cent anys, que l’ha espanyolitzat impertorbable sempre d’acord amb la influència més potent. Era un dels diaris que comprava el pare, els nens hi aprengueren a llegir les lletres capitals, més tard en llegien les capçaleres de les notícies i anys després articles sencers. El “Ciero” a les 7 de la tarda, en sortir del taller, “La hoja del lunes” dels dilluns, el “Diario de Barcelona” i d’altres han desaparegut, només “La Vanguardia” ha sobreviscut en tota mena d’èpoques i avui, encara, és el diari més comprat i llegit, i un important formador d’opinió.

Els pares tenien una llibreta d’estalvis oberta  a “La Caixa”, sempre blanca, com per estrenar. “La Caixa” era una mena d’espai segur per als treballadors catalans; fins i tot “el senyor de la caixa” regalà als nens una caixeta-guardiola i una llibreta on calia pegar uns petits cupons. Quan el pare morí a la llibreta hi havia els estalvis de tota la vida que  foren prous per a pagar les despeses de l’enterrament. “La Caixa” ja no és aquella caixa entranyable i amiga sinó un banc, on ella ha tinguda sempre domiciliada la nòmina -salari públic- i avui la pensió.

Rajoy, el president del Govern espanyol, convocà Godó i Vilarasau, els reconeix com eines poderoses per a influir en l’opinió pública. No cal remenar i observar les entranyes de les aus per a saber quin fou el tema de conversa i quines les consignes rebudes. Molt em sorprendria que ambdos empresaris s’haguessin negat a obstaculitzar el procés endegat, seria quelcom contrari amb llurs actuacions.
El dijous, 18, “La Vanguardia” publicà una doble pàgina a tot color en què intentava desbudellar el Govern i minar la confiança del lector en l’autoritat i credibilitat del president Mas i del procés d’independència endegat. I així seguirà. I la “Caixa”, sense vocació d’ésser el “Catalunya Banc” seguirà regatejant el crèdit a les empreses solvents que en demanen.

Dos referents d’un temps passat que s’han posat d’esquena al país. Avui els pares els abandonarien, què espero jo per a fer-ho?.