Fa molts anys, les tardes del temps de vacances jugaven al Palé. A la taula del menjador s’asseien el Santet, un amic seu de l’Institut i la Nena, durant hores compraven i venien cases i hotels, n’hipotecaven, en llogaven, s’enriquien i s’arruïnaven. Ella volia tenir sempre la banca per a canviar els bitllets de colors per casetes de fusta verdes i hotels vermells.
Calia sumar, restar i multiplicar mentre apilaven els daus-edificis sobre les caselles del tauler que tenien noms de carrers de Madrid.
La nena tardà anys en adonar-se que aquell joc de llargues partides era el retrat d’una societat i d’una ciutat amb uns carrers de pobresa i d’altres amb riquesa i que venent i llogant llurs vivendes es podia acumular riquesa. El joc era el producte i el transmissor d’una ideologia, capitalisme liberal que avui perdura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!