El moviment “Procés constituent” liderat per Forcades i Oliveres fa una crida per a encerclar l’edifici de “La Caixa” de Barcelona el dia 11 de setembre, en determinat moment es publicà que entre la seva cadena i la de la Via Catalana de l’ANC hi hauria un punt d’unió. Potser ja no serà així, ja que l’ANC s’ha deslligat de la iniciativa promoguda de manera “individualista” per “Procés constituent”. Les persones adherides al moviment que encerclin “la Caixa” i que vulguin participar a la Via Catalana ho faran vestint una samarreta de color vermell per a diferenciar-se dels centenars de milers de catalans i catalanes que en vestiran una de groga per a mostrar la unitat per la independència, des de la diferència ideològica i la diversitat de l’opció política.
L’afany personalista diferenciador del moviment de Forcades i Oliveres és un mal presagi, decebedor i inquietant.
Atentament
Com a militant del Procés i membre de la coordinadora que va assistir a la reunió on es va decidir l’encerclament de la Caixa, dono fe que no hi va haver cap mena de personalime. Sí que hi ha cert afany diferenciador: el de no menystenir mai els problemes socials i deixar clar que res no pot ser utilitzat com excusa per tapar-los, la qual cosa s’està fent sistemàticament; i si cal fer una denúncia, cal fer-la ben feta i completa. No podíem preveure, tanmateix, un fet que ha passat i del qual ens felicitem: que molta gent que està d’acord amb la vindicació de l’ANC, però a qui repugna encadenar-se amb els botxins, s’hagi apuntat a la cadena de la Procés; per això tenim molts més encercladors dels que havíem previst, just al contrari del que passa amb l’ANC, almenys de moment.
Ah! I un altra cosa: el Procès té el seu ideari propi, definit en els 10 punts del manifest -que es pot trobar fàcilment amb el Google-, respecta tothom, però no és la sucursal de ningú. Té dret legal i deure moral d’expressar-se en públic d’acord amb el seu ideari i en col·laborar amb qui escaigui de la forma que li sembli oportuna.
Avuí deia algú que perque no encerclar bankia o el banc d´españa en lloc de la caixa, doncs bé, ni el banc d´españa, ni bankia se suposa hagin de tenir massa a veure amb el nou estat català però la caixa, en principi, sí i, segurament, apadrinar la infanta borbònica i caterva no sia la manera més pràctica de fer país….això sí que és decebedor!
El nou estat català que anhelem i pel qual lluitem, no només ha de ser lliure i sobirà sino, certament, més just i equitatiu que l´actual i cal recordar-ho sempre que sia possible.
Determinats personatges: els de”que hay de lo mío” i que arrosseguen geps més que coneguts no haurien de tenir gaire protagonisme en l estat que construïm, a risc de tendir no a l´excel.lència sino al bananisme ( i a la traïció, dit sia, de pas) i cal encerclar la caixa simbòlicament, és clar i també fer papiroflèxia quotidiana amb la vanguardia i lluitar aferrissadament perque cap dels nostres carrers no es digui samaranch (quina vergonya) i sortir de l´amnèsia que atenalla el nostre poble fent passar herois per villans i a l´inrevés.
i aquest útim es el que em sap greu .
Que la Equerra i el progressisme ex psuquero i altres alternatius posin pals
a les rodes …llastimós.
Al cap i a la fi tots som conscients del APARELL dels capitostos de la crosta Catalana i que faran tot el possible per esgarriar.