Els he vist estarrufats un altre cop. El co-líder féu ahir una roda de premsa encoberta, com en els temps propers en què parlava com a cap d’un petit govern en solitari. No importen prou ni els programes, ni la ideologia, ni la nació. No agrada en Montilla però hom considera en Mas la contraimatge d’un dels líders; agrada en Montilla perdedor i no es pot tolerar que Mas hagi guanyat obertament , una altra vegada, les eleccions nacionals, en què – costa admetre-ho, oi?- s’han perdut vots i escons.
Les consignes-missatges que amaguen el frau ideològic són puerils, risibles i políticament perverses. Hom diu a través d’altri i ho proclamen les mateixes accions que cal desmitificar la figura del President de la Generalitat perquè el que és important avui és formar part d’un Govern que no presideixi CiU.
Es només retòrica, paraules eufòniques sense força ni veritat. No ho puc veure d’altra manera. Per a alguns el partit i el poder és primer que el país. Quants abandonaran l’hemicicle quan s’hi parli en castellà?. Aquell que han fet President de la Generalitat reptarà el diputat com ho va fer el President Pujol, de CiU, tallant en sec l’intent bilingüista del cap del grup popular?…
Que deixin de parlar de cohesió social, en sabem força. La que gaudim l’ha liderat CiU amb sacrificis d’ideals per a construir de la societat catalana un sol poble. Ho va fer en temps enormement difícils i tèrbols, l’any 1980. Fa 26 anys, no en feia cinc que havia mort el dictador però no encara la dictadura, com bé se sap. Qui ens vol enganyar amb el fantasma de la ruptura de la cohesió i del seu paper de salvaguarda davant d’aquell ?, CiU ha demostrat abastament la seva lleialtat a la unitat del poble, sense distincions.
Parlen encara de l’Estatut . CiU va pactar-lo, certament. Però no ha fet President de la Generalitat el Ministre-PSOE derrotat, Montilla, que amb el seu Govern i Partit posà els límits i retallà el que tu i tots volíem. I l’han recompensat.
Qui vol oblidar que els vots d’ERC són nacionalistes catalans i que els han posat al servei dels que la ciutadania catalana ha fet perdedors ? Es presentà ERC en coalició amb el PSOE i ICV i hom demanà el vot per a formar govern amb aquests partits?. No ho vaig entendre així. Sabien els votants d’ERC que ells farien Montilla President?. A les properes eleccions nacionals ja no es podrà actuar així, la veritat amagada ja no serà possible, el possible electorat no podrà confiar en ERC. I CiU hi serà.
La ferida és oberta , amb el temps s’hi farà la cicatriu . El senyal hi romandrà i portarà el record d’avui.
He estimada molt ERC ; per això ni vull ni m’és possible mantenir-me impàvida i relligar la investidura de Pepe Montilla amb el respecte que de sempre he tingut vers els seus dirigents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carme Laura, em sento espantosament decebut i això que avui és el meu 39 aniversari. No hi ha nom! A mi, els meus pares i iaios per apartar-me de l’independentisme extraparlamentari quan era un adolescent em deien: "La política per als que viuen d’ella. Si no n’has de treure res, aparta-te’n". Mai no els vaig voler fer cas, i ara els dono la raó. Sóc un català de pagament, dels que cotitza a un munt d’associacions i paga subscripcions de nombroses revistes, per entusiasme catalanista. I els polítics ho destrossen tot. Quan Mas va pactar l’estatut, ja em vaig esborrar d’algunes quotes mensuals, perquè em va sentar fatal que puguessin pactar allò que Lara, Freixenet i el PSOE els deixaven. Per mi és un avanç nul. I ara m’han tornat a fallar aquells als quals voto (no dic votava, perquè ho he dit moltes vegades i els he tornat a votar per sentiment patriòtic). Han votat el gran derrotat de les eleccions. Tots s’ho haurien de fer mirar. Duran i Felip Puig que sempre han odiat ERC, Carod i companyia per una aposta horrible pels espanyolistes. I encara es queixen que la gent s’abstingui, si no hauria d’anar ningú a votar. Espero un altre dia escriure quelcom més optimista.
Una abraçada
Sóc votant d’erc, i partidari que el meu país sigui independent. Dit això, no veig quin problema hi ha a fer Montilla president de la Generalitat. Per mi tant espanyol és ell com en Mas. En molts aspectes em sento més a prop del psc que de ciu, perquè encara que ho negeu, ciu cada cop s’ha escorat més cap a la dreta (algunes de les propostes que heu fet així ho certifiquen). d’altra banda, si bé puc creure’m la sinceritat sobiranista d’alguns votants de ciu (que no tots), no me la crec de la majoria dels seus dirigents, fet que m’han demostrat al llarg de 23 anys governant aquest país (no dic que malament, però des del punt de vista nacional no es pot dir que hagi estat exemplar). PEr tant, és possible que erc ens acabi fallant (o no) per per mi tenen crèdit (què us sembla 23 anys?).
Carme Laura-Gil, jo estic contenta de que novament un govern d’esquerres segueixi tirant d’aquest país nostre.
Ténen tot el dret i molt legítim, per cert. Per això està la Llei electoral.
Però sempre penso amb molta tristor tots els anys en que vam tenir un govern de dretes i que ens van abocar a un ensenyament privat, concertat i amb cap interés, per una escola pública i catalana. Només el mínim i burocràtic interès, per quedar bé. Han estat anys perduts i ara molt difícil d’arreglar.
Deixem les grans paraules i anem als fets.
Apreciada Carme Laura,
comparteixo amb vos el desànim per la formació d’aquest govern. Jo em considero sobiranista (però no d’esquerres) i he votat a ERC i a CiU en diferents moments. Bàsicament per mi el més important és l’eix nacional i ara mateix penso que CiU no sap massa bé on vol arribar. Per un costat us llegeixo a vos dient que voleu un estat propi, veig moltes estelades en els vostres actes electorals, les vostres juventuts (tant CDC com UDC) es declaren obertament sobiranistes, però després sento que el discurs oficial és desplegar l’estatutet i si convé fer-ne un altre d’aquí a trenta anys. Fets com aquests fan que molts vots independentistes se’n vagin cap a ERC simplement pel fet que de tant en tant van dient la paraula independència amb veu baixa i al final hagin servit perquè es repetís el tripartit.
Em penso que us convindria reflexionar una mica i fixar uns objectius clars que facin que cadascú a l’hora de votar sàpiga fins on vol arribar cada partit. Mentres l’objectiu sigui un estatutet d’aquí trenta anys, molts difícilment us votaran. Això no vol dir que s’hagi de repetir la paraula independència o sobirania a cada moment, simplement que estigui allí, que sigui un objectiu clar. I si no ho és, doncs simplement dir-ho també i així tothom tindrà més clar a qui ha de votar. Potser ja és hora de que sapiguem el que volem ser quan siguem grans, o al final resultarà que ja serem grans i no serem res.
Ara ja ha quedat clar que en forces anys l’eix del país serà el dreta/esquerra que a molts no ens interessa. Depèn de vosaltres que els sobiranistes tornem al vostre partit.
He estat votant de CiU. Ara ho sóc d’ERC. I segurament preferiria al Mas abans que al Montilla.
Però també crec que no es podia fer un pacte entre CiU i ERC, que hagués estat utilitzat com a recurs de l’espanyolisme més agressiu, aquell que busca adeptes amb la confrontació, manipulant amb els temes més sensibles com la llengua o l’escola.
I la veritat és que crec que també el PSC s’hi hagués dedicat, potser fins i tot ICV, sobretot des de l’entrada parlamentària del nou lerrouxisme.
CiU durant el seu Govern va fer coses bé; altres no tant. En fí, com qualsevol Govern amb llums i ombres.
Però CiU no va aconseguir entrar als barris de la conurbació barcelonina, on es pot jugar en gran part el destí de la nostra nació.
Penso que ERC està en situació de fer-ho. I només ho pot aconseguir amb el pacte actual. Per tant no hi havia alternativa, i l’aposta actual és estratègica. Naturalment pot fracassar, però jo penso que l’intent paga la pena.
Pel demés, espero que els punts de trobada entre tots els qui estimem Catalunya hi seguiran sent. Jo almenys ho sento així.
Potser algun dia hi podrà haver un pacte sobiranista. Però haurà de ser amb una majoría molt superior als 69 escassos escons. Així no podríem anar enlloc.
Carme Laura, tu sabràs perquè estàs a CiU, però no pots criticar als altres si fan quelcom semblant al que volia fer CiU i no cal anar gaire lluny en el temps per comprovar-ho (dos dies).
I si no treus majoria absoluta et cal un soci, fora o dintre del govern, per CiU com a bon descendent de la lliga regionalista, sempre ha buscat socis espanyols, així que més afrontar la rel del problema, no existeix cap possibilitat de fer un front nacional amb CiU i la guinda és lóferta fora de mida dén Mas oferint la meitat de les conselleries. Resumint, CiU no pot donar lliçons de res als demes.
Els nacionalistes conservadors esteu frustrats, esteu emprenyats. Ho entenc perfectament. Jo he estat moltes vegades emprenyat amb vosaltres, per la vostra cobardia política, pel vostre catalanisme claudicant, per les vostres polítiques conservadores, …
Ara toca demanar responsabilitats a Artur Mas. Ell ha enganyat a la bona gent de CiU. Us vàreu creure el missatge que donava en campanya: ha de governar qui guanyi les eleccions. La resta de partits polítics li explicaven que això no era així, que la llei deia que governaria qui aconseguís formar una majoria parlamentària de 68 diputats. Però Mas insistia: ha de governar qui guanyi les eleccions.
I per guanyar les eleccions va jugar brut, va faltar al respecte a la resta de candidats, es va aïllar políticament, tancant-se qualsevol possibilitat de pacte postelectoral. Potser, només potser, es va acabar creient la seva pròpia mentida. I ara en paga les conseqüències.
L’Artur Mas ha guanyat les eleccions, ja estem d’acord, és el que ha tret més vots i més escons en solitari, d’acord. Ho hem entés. Però resulta que uns altres tres grups s’han posat d’acord i entre els tres sumen més vots i més escons que el Mas. Per tant guanyen els altres tres. No sé si costa tant d’entendre.
I no es pot fer una campanya insultant ERC i després lamentar-se que no han volgut pactar.