PDeCat ha escrit l’ultima pàgina de la seva accidentada història i ho ha fet amb mala lletra i moltes errades, ha sostret vots als partits independentistes, en especial a qui ha considerat un adversari, Junts, i ha malmès la figura institucional d’Artur Mas conduint-lo a emprendre de mala gana una batalla perduda d’antuvi.
La de PDeCat ha estat una aposta lligada a tres premisses errònies: l’autocreença que l’èxit de Junts x Cat havia estat obra seva, que CDC continuava essent un element cotitzat i que els antics votants d’en Mas desitjaven que retornés a l’escenari polític.
L’error ha estat majúscul en creure que el paisatge del passat era considerat per la societat catalana el quadre del futur, no ha hagut cap oferta estimulant, tan sols una crida a caminar cap enrere, un discurs resclosit demòcrata-cristià, atacs al Govern independentista del qual la candidata havia format part, i per a acabar-ho d’adobar un ús egòlatra i desconsiderat del cognom homòleg d’una respectada icona socialista.
El PDeCat ha desaparegut i no ho ha fet per voluntat pròpia sinó per la del poble català que ha tancat així l’última pàgina de l’antic relat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!