L’home del gel alpí li seduí la imaginació que és, en ella, declaradament romàntica. De temps en temps recorda la troballa que omplí , ara fa 15 anys, els diaris.
Dos alpinistes descobriren al massís de l’Ötzal, en una glacera, entre Àustria i Itàlia, el cos d’un home congelat, momificat, vestit, calçat (un peu petit, un 38), amb una motxilla i estris de caça, arraulit, gairebé recaragolat, al seu costat una destral de coure. Teixits, tela i cuir, coure i tatuatges al cos (com la "Juani" d’en Bigas). L’home dels Alps aquell dia clar de primavera sortí de cacera, el massís de neu gelada era el seu territori conegut, el sobtat allau de neu no el deixà escapar, el sepultà i servà- congelador de moltes estrelles – durant 5.300 anys.
Ötzi, així conegut, és l’home dessecat, la mòmia més antiga coneguda. No calgué extirpar-li al caçador les entranyes, ni reomplir el seu cos buit amb líquids i ungüents ni amb lletanies suplicants ; la natura tan sols necessità del fred del glaç.
Li coneixem el rostre, té el cos fort, uns 35 anys d’edat, 1.60 m. d’altura i 55kgs. de pes (el "pes ideal" del dietètics), uns 35 anys d’edat i a la boca un rictus forçat que li fa fer una colpidora ganyota.
L’home d’Ötzal, Ötzi, reposa avui en un congelador de luxe transparent en forma d’urna-taüt al Museu de Bolzano, no gaire lluny probablement del llogarret d’on sortí un dia per anar a caçar i on no retornà. Austríacs i italians s’han disputat durant anys la possessió del cadàver, la mòmia ancestral. Ötzi és ja italià. S’ha convertit en un objecte de "merchandising" exitós. La ciutat verda-bosc i rosa-pòrfir, Bolzano, és la gran botiga de records ötziana: motxilles (com el sac on duia els estris i aliment), gorres (com la que l’abrigava), clauers, joies, disfresses, calçat ortopèdic i ,fins i tot, figuretes de massapà i de xocolata amarga.
Ötzi, l’home que arribà del gel a la nova dimensió, és un reclam turístic. El mercat ha engolida la mòmia i l’ha despullada de la poesia del misteri.
La història d’Ötzi, la mòmia més antiga coneguda, li sembla avui un conte Poe-tic de l’horror modern.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada el que dius del mercat, de la globalització, d’aquesta extranya manera de passar a l’història, després que t’han robat la poesia i el misteri. Clar que l’home d’Ötzi el primer que va perdre va ser la vida