Coc Ràpid

A la segona meitat del segle XIX molts joves catalans emigraren a les Amèriques a la recerca del futur afortunat atrets per la llunyania geogràfica i la història d’un nou món, uns triomfaren en l’espai mercantil i retornaren al lloc d’origen amb l’aura de “l’indià”, d’altres hi trobaren una nova família i una nova pàtria, uns hi arribaren com a gent anònima, d’altres amb fama i nom reconeguts. 

Hem oblidat que entre aquells catalans hi ha un grup de músics que deixaren a les Amèriques una obra que ha sobreviscut l’oblit dels temps, els himnes nacionals. Bo és que siguin recordats de Catalunya estant.

El primer compositor a recordar és Blai Parera, nascut a Múrcia l’any 1776 de pares catalans, arribà de petit a Catalunya; als 17 anys emigrà a Amèrica, fixà la seva residència a Buenos Aires on composà la “Marcha Patriótica”, l’himne de l’Argentina. La seva fama fou tan gran que un poble de la Pampa té el seu nom “Parera”. Retornà a Catalunya i morí a Mataró l’any 1840. 

Ramon Carnicer no fou emigrant; nascut a Tàrrega al 1789, compositor reconegut a Catalunya i fora d’ella mai no estigué a Amèrica, foren els seus èxits musicals els que li valgueren que fos l’autor de l’himne nacional de Xile. Morí a Madrid al 1855.

Jaume Nunó, nascut el 1824 a Sant Joan de les Abadesses emigrà a Mèxic, hi composà l’himne nacional; la revolució l’obligà a marxar a Nova York on morí l’any 1908. L’afecte dels mexicans al compositor féu que les seves restes reposin a la “Rotonda de los Hombres Ilustres” de la ciutat de Mèxic.

Fèlix Astol nasqué el 1831 a Reus, emigrà  a Puerto Rico on obtingué un merescudíssim èxit; la seva cançó-havanera “La Borinqueña” es convertí en l’himne del país. Morí a Mayagüez el 1901.

Jaume Sagalés , 1891-1960, escrigué l’himne de Panamà.

Albert Galimany, nascut el 1899, emigrà a Panamà on morí el 1973, composà el primer himne que tingué Panamà.

I, com a nota curiosa, recordar que Lluís Gonzaga Jordà, nascut l’any 1869 a Masies de Roda, emigrà a Mèxic, compositor de gran èxit escrigué moltes obres, també sarsueles, entre elles, la famosa “Chin Chun Chan” i fou l’autor de l’himne de l’exèrcit mexicà. Després de la revolució tornà el 1915 a Barcelona on fundà la botiga de música “Casa Beethoven”, que avui perdura a La Rambla, com un record viu del compositor oblidat, mort al 1951.

Foren, són notes musicals catalanes perdurables a les Amèriques dels nostres avantpassats.