Estic confosa. S’instal·la en el discurs polític dels partits nacionalistes catalans una orientació anòmala, la d’ometre-hi l’autodefinició nacionalista i circumscriure’l a la definició de "catalanisme", qualificatiu que , amb més o menys fervor, empren els partits d’obediència espanyola, PSOE i PP, ambdós nacionalistes espanyols, quan la seva actuació política es desenvolupa a Catalunya.
L’aposta del PSC-PSOE de posar de relleu com a fet diferenciador del candidat Montilla el seu origen no català, no pas el seu programa, idees o ideals, ha actuat com un cimbell per atraure ocells i ocellots , irreflexius; la pretensió d’aconseguir amb aquell recurs la complicitat o identificació electoral amb aquells catalans no nascuts a Catalunya és una actuació demagògica i segregadora que trenca un principi fundacional no escrit de la nostra cohesió social, el valor més preuat i envejat de la societat catalana.
La instrumentalització político-electoral del lloc de naixença dels candidats a President de la nació catalana duu implícita la capacitat de generar dinàmiques d’efectes imprevisibles per al futur col·lectiu, la de sectoritzar en dos el conjunt dels catalans i catalanes. I també comporta l’efecte de silenciar o esmorteir el valor enfortidor del interès comú del nacionalisme i la nació en el discurs dels nostres polítics.
El fet que Catalunya sigui una nació és admès per tots els politòlegs i sociòlegs d’arreu, des de l’abans de l’abans de l’Estatut. Una nació sense Estat és un projecte sempre inacabat i, com a tal, necessita de dirigents polítics que es proclamin nacionalistes. Les nacions-Estat no ho requereixen ja que l’"isme" les és intrínseca. La substitució del concepte definidor "nacionalisme" pel de "catalanisme" condueix a substiuir imperceptiblement el de "nació" a "regió peculiar"i a oblidar que el projecte nacional és, com digué Renan, la més forta solidaritat per a tots els catalans i catalanes.l
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un problema de mitjans de comunicació, la meitat de la població d’aquest país segueix principalment mitjans de comunicació del país veí on el mot "nacionalista" és utilitzat habitualment com a insult (i això és vàlid tan pels mitjans de dretes com els suposats d’esquerres). El polític o l’intel.lectual tindrà arguments per discutir les acusacions absurdes que es fan sobre el nacionalisme, però és lògic que pel ciutadà normal i corrent no és gens agradable que l’estiguin comparant contínuament amb l’holocaust nazi o amb l’atemptat d’hipercor, dir catalanisme o inclús sobiranisme és un vàlvula d’escapament per evitar el conflicte continu.
Per corretgir anomalies com aquesta cal sobre tot protegir i invertir en mitjans de comunicació catalans i "en català", quan veus que els darrers anys els dos diaris que han rebut més subvencions eren en castellà, i que amb les concessions de TDT la televisió local de Barcelona pot acabar fent-se des de Madrid, entens molts d’aquests complexos d’inferioritat que tenim els catalans.
Quants d’aquests polítics a qui tu en dius nacionalistes i per interessos de partit han acceptat ja fa molt temps que els altres eren no nacionalistes en lloc d’anomenar-los nacionalistes espanyols a tothora? A bona hora queixar-se de la dialèctica acceptada des de fa anys.
Quants d’aquests polítics que tu anomenes nacionalistes s’han venut la nació per un plat de llenties amb olor de pixum? A bona hora esperar comprensió sobre l’us del concepte nacionalista.
Si ser nacionalista vol dir acceptar la dialèctica i els tractes d’aquests a qui tu anomenes polítics nacionalistes ho tens cru.
Estic completament d’acord amb la Sra Carme Laura Gil.Almenys ja algú que diu les coses per el seu nom.Li dono les gràcies i demano que es fagi el posible per donar a coneixer als ciutadants aquesta manipulació indigna.Som una Nació.Quima