Coc Ràpid

(Arran de la denúncia d’una regidora de l’Ajuntament de L’Arboç per haver estat titllada de “bruixa” pels “diables” de la vila.)

Ella, des de molt petita, ha volgut ésser bruixa. Quan era una nena no desitjava ésser princesa, volia ésser bruixa, i s’hi afanyà des que la mare li explicà que…

Les bruixes eren dones grans, lliures i sàvies, eren les witch germàniques, les dones sàvies, coneixedores dels efectes de totes les herbes remeieres sobre el cossos adolorits i escrutadores dels mals de les ànimes engoixades. Les bruixes eren les guaridores del cos i ànima de les gents humils de les terres pobres.
Lluny de castells i palaus vivien com eremites en mig del bosc, s’alimentaven d’arrels i petits animalons, coneixien el llenguatge de la terra i els camins dels estels, vivien en solitud acompanyades de gossos assilvestrats d’ulls fosforecents que de nit allunyaven la gent encuriosida.

La nena aprengué que les bruixes foren les metgesses d’antuvi, fins i tot després que al segle XIII i fins al segle XX fos prohibida a les dones l’entrada a la Universitat. La mare li explicà que la dona-bruixa, la guaridora donava solucions barates als problemes quotidians de la gent senzilla: remeis per a luxacions i cremades, productes per a provocar la calamarsada i la pluja i també els avortaments que castigarien la dona i pòcimes per a curar els mals d’amor dels joves inexperts. 
Per ésser dones i sàvies les bruixes foren perseguides cruelment, patiren els durs turments de la Inquisició al segle XVII, eren els anys dels grans eixuts i grans rierades, dels mals de la diftèria i la ràbia i la incapacitat de vèncer la natura trobà en la dona- bruixa, la trangressora de la superioritat de l’home, el boc expiatori. La dona -bruixa fou torturada, humiliada, escarnida i condemnada.

I malgrat la terrible persecució i el cruel final de la bruixa, la nena volia ser-ho. Sabia que la bruixa era la disfressa de la fada, la que podia fer i feia miracles, la que donava força als dèbils, la que aconseguia que la nena humil dels contes vencés monstres i ogres. “Mama! -deia- quan sigui gran vull ésser bruixa!”.

No ho ha aconseguit del tot. És dona gran, sap fer sopes de farigola i li agrada mirar el cel de nit. Encara hi ha camí que caminar per arribar a la saviesa.