Hom diu que Catalunya peca de supèrbia. No ho crec. Govern, institucions, polítics, sectors econòmics i mitjans de comunicació cauen en el pecat de la pèrdua d’orgull quan propaguen i admeten la comparació entre Catalunya i Madrid, antinòmia político-social que rebaixa dia a dia la nostra estatura nacional.
Madrid és una creació administrativa, una gran conurbació metropolitana que per motius polítics s’ha convertit en una "megàpolis" sense deixar d’ésser la capital d’Espanya. Inconcebible seria que Londres rivalitzés amb França i no amb París, inconcebible és comparar Madrid amb Catalunya. Com si del Barça-Real Madrid es tractés admetem de manera analògica que Madrid és el punt de referència, la contraimatge de Catalunya.
Són les dues ciutats, les capitals, Madrid -Barcelona que permeten la comparació, perquè és en la lectura de la seva fesomia on es fan ostensibles les diferències substancials entre la nació catalana i l’espanyola. No cal anar als llibres d’història per a besllumar-les, simplement cal anar a una oficina turística i fullejar-hi els opuscles de presentació de les ciutats: camines Madrid a través del "Madrid de los Àustrias" i el "Madrid de los Borbones" , coneixes Barcelona amb els itineraris de la "Barcelona gòtica" i la "Barcelona modernista". Dues ciutats d’origens ben diferents : Madrid, el lloc on ha residit el poder; Barcelona, obra de la societat civil.
No hi ha síntesi més diàfana que expliqui la construccció d’un Estat sense nació i la formació d’una nació sense Estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!