La nena va saber de la Mercè quan de la mà del pare aixecà la vista cap al cel i veié la cúpula de la gran església. El pare li explicà que quan ell era jove hi havia al capdamunt una imatge de la Mare de Déu de la Mercè que durant la guerra destruïren. Sense saber el perquè la nena sentí una mena de tristor i mentre caminaven pel carrer dels jardins alts li semblà que la seguia la mirada de la Verge invisible.
El pare s’havia endut la nena amb ell per anar a comprar les postres dels diumenges especials al carrer d’en Serra, un carreró estret que a les hores del migdia retenia el flaire a dolor de mantega i sucre de l’obrador pastisser. A Ca’n Serra , així anomenava el papa la pastisseria, compraven la sara, un cóc esponjós recobert de mantega i ametlles amb un fi farcit de dolça crema, “millor que el cóc de la reina que ens envia la tieta Roseta” assegurava la nena. La sara era unes postres de festa, de festa major i la millor mona de Pasqua.
L’obrador era una botiga que no s’assemblava a cap de les que la nena coneixia, ni tampoc a les pastisseries on acostumava el papa a comprar; era una tenda petita, s’hi entrava baixant uns graons i el cap: només hi havia un taulell de fusta darrera del qual dos homes vestits de blanc i enfarinats com el taulell, treballaven a l’obrador i atenien els clients. Un obrador tan antic i modest com ho era el vell carrer, estret, del barri del Mar, de la Mercè, nascut quan Pere Nolasc, el cavaller barceloní, amic de reis i de sants, fundà el convent de la Mercè l’any 1218 i féu construir l’església, les platges de les Barques n’eren properes i més tard el barri fou residència de nobles i rics burgesos, mercaders i navegants com aquell desconegut, en Serra, que donà nom al carrer on vivia, desplaçant-hi el nom antic d’Struch.
Però tot això la nena no ho sabia, ni que el pastís havia estat dedicat a una actriu mítica, ni podia saber que quan fos gran ja mai no retrobaria el vell obrador enfarinat ni la dolçor esponjosa de la sara que anava a comprar agafada de la mà del pare al carrer d’en Serra. Avui tornarà al barri de la Mercè a la recerca del temps viscut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!