“Jo donaria tota la meva obra per un sol vers de Vinyoli”.
Joan Vinyoli, 1914-1984.
“I sempre caminem en l’insegur,
fins quan l’amor ens dicta pensaments
d’eternitat i passa d’una boca a l’altra en besos l’ànima exaltada.”
———————
El fet de posar el subjecte al final (l’ànima exaltada”) produeix un efecte potenciador perquè fins aquell moment estàs pensant en el subjecte anterior (l’amor) i quan de sobte apareix el verdader, la ment els aplega tots dos i la potència del vers es magnifica. No és l’únic poema on aplica aquesta tècnica. Modestament, no sé si algú més ho havia destacat.
“I sempre caminem en l’insegur,
fins quan l’amor ens dicta pensaments
d’eternitat i passa d’una boca a l’altra en besos l’ànima exaltada.”
———————
El fet de posar el subjecte al final (l’ànima exaltada”) produeix un efecte potenciador perquè fins aquell moment estàs pensant en el subjecte anterior (l’amor) i quan de sobte apareix el verdader, la ment els aplega tots dos i la potència del vers es magnifica. No és l’únic poema on aplica aquesta tècnica. Modestament, no sé si algú més ho havia destacat.