Ha arribat l’hora d’esclarir la confusió, d’ordenar sentiments i personalismes i posar-los al servei del futur. CiU, partit nacionalista, ha guanyat les eleccions amb el 31,5% dels vots; la voluntat col·lectiva de la societat catalana assenyala Artur Mas, cap de la força major parlamentària, com a President de la Generalitat i com a president d’un Govern nacionalista, en atorgar a ERC vots no només suficients sinó imprescindibles , el 14,1%, per a conformar-lo.
És aquest ( ho entenc així o només així puc entendre-ho) el Govern que ha elegit la societat catalana, n’ha remarcat el missatge amb l’evident retirada de la seva confiança al PSC-PSOE. Ha dit que "no volem un govern PSOE-ERC-ICV ni el volem CiU-PSOE, ni volem veure el Sr.Presidente al balcó del Palau de la Generalitat. Volem que els nacionalistes catalans us entengueu i comprengueu el significat dels nostres vots".
Votar és un acte polític, amb voluntat i intenció determinada. Si no ho és, llavors els resultats, les diferents addicions de vots individuals res no diuen. Seria descoratjador, voldria dir que no existeix el que anomenem voluntat col·lectiva ni opinió pública, que l’agrupació de vots és un nombre que llegim amb la mera interpretació personal, un mirall en què ens veiem nosaltres mateixos i la nostra preferència eticopolítica i socionacional.
No ho crec. Crec que hi ha una nova oportunitat per a la il·lusió nacional i que si la malbaratem per interessos espuris haurem perdut l’ambició i també la dignitat. I jo mateixa, com d’altres, l’esperança.
Postil·la-recordatori: L’enquesta CIS-eleccions 2006 publicà que el 45,3% de les persones enquestades declaraven tenir la identitat catalana com a identitat prevalent. La suma dels vots donats a CiU i a ERC representa el 45,6% del total de vots emesos. No és una coincidència. Les xifres ens diuen quelcom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’únic govern recomanable per a aquest país és CiU-ERC, malgrat diferències ideològiques, malgrat manca de sintonia dels seus líders, malgrat greuges anteriors. Seria horrible veure que la Moncloa forcés un govern PSOE-CiU, per contentar els senyors Lara i Freixenet i resta de capitalistes que han ordenat que ERC no estigui en un govern. Seria penós que ERC investís Montilla, després de tota la deslleialtat del PSOE envers el partit. Com a independentista, m’alegra moltíssim la patacada que ha rebut el PSOE d’aquí. Havent manipulat tots els mitjans de comunicació durant tres anys, han rebut una sotracada increïblement dura i merescuda. A veure si es pot fer finalment aquest pacte català, que primer tirà en orris Pujol el 1999 i després ERC el 2003. Molts independentistes apostem per aquesta aliança catalana.
No us sembla que incorporant al PSC en un govern liderat per vosaltres, els acabeu d’enfonsar? Jo crec que una part del seu electorat no els ho perdonaria. Potser donaria molts vots als xarnegos rebotats, però… si són llops que ho demostrin ensenyant les dents almenys i que no vinguin disfrassats de gossos mansos.
Una qüestió matemàtica: si els que es senten principalment catalans són un 45% i tots votessin Esquerra o Convergència, llavors casi tots els escons serien d’una de les dues, ja que ha votat el 54%, de manera que només quedaria un 9% per tots els altres. Per desgràcia, no és així.
I una altra cosa, molt més important: sóm llatins, pocs i malavinguts. Que si aquell va dir, que si el DVD, que si ets un prepotent, que si vau vendre Catalunya per una foto, … Catalunya, per desgràcia, no és el fi, és el mitjà dels que es serveixen molts. Si els d’Esquerra i els de CIU fossin realment nacionalistes no contemplarien altre pacte que el pacte nacional.
Quina voluntat col·lectiva ni que punyetes??? L’esquerra ha guanyat les elccions catalanes per majoria absoluta y ha derrotat al parit ultra, racista i neoliberal que és CIU-KKK, a menys que ERC es deixi entabanar o el PSC traicioni a la classe obrera, hi ha tripartir per anys i panys, especialment grácies al excel·lent resultat de l’esqueera de debó.
Si però d’acord
Però hi ha una teoria que diu que, no és bo que els dos partits nacionalistes estiguin al govern o a l’oposició.
Per anar bé, sempre n’hi d’haver una a l’oposició, per a collar i recollir els vots descontents del govern, llevat de casos d’excepció nacional.
Doncs jo no estic a favor del pacte aquest que dius. Ja que us heu carregat l’Estatut almenys cobreu-vos-el!!! No fer-ho seria com a mínim incoherent.
ERC ja li ha fotut la primera trompada al PSOE a Catalunya, ara us toca a vosaltres donar-li la segona. Amb una mica de sort aquests baixen dels 30 al 2010.
Jo estic per la sociovergència… total, per les competencies que s’ha quedat la Generalitat, tant se fotria que hi fotessim el pallasso despilotat d’en Boadella (amb un cotxe oficial aquest ens faria riure més que en Saura amb el bus).
Entre CiU i ERC s’han de pactar els temes de país, però el govern no. Just al revés del que dius.
Totalment d’acord amb el teu escrit, però em sembla que les coses no aniran per aquest camí. La major part de la gent d’ERC amb qui parlo sembla que estigui "abduïda" per l’esperit del tripartit.
Bé, Carme-Laura, ja som al dia dos de novembre. I CiU ha quedat molt lluny de la majoria absoluta, i per tant no pot governar sola, ni tan sols suma amb el PP.
Te’n recordes de l’eslògan apocalíptic que defensàveu durant la campanya: CiU o el caos. Artur Mas no es cansava de repetir que es tractava de CiU o del Tripartit, que no hi havia cap més possibilitat, i que no votéssim Esquerra perquè era segur que faria president en Montilla. Us ho vàreu jugar tot a una carta i heu perdut. Els errors es paguen, i ara (si en Zapatero no hi posa remei) en pagareu les conseqüències.
Cal prendre-s’ho amb esportivitat. En una altra ocasió segur que ho fareu més bé. Ànims i a seguir defensant Catalunya, encara que sigui des de l’oposició.
I se us ha girat en contra. Catalunya no és només UiC. Catalunya és majoritàriament d’esquerres. UiC no és d’esquerres.
Senyora Carme, no confongui els seus desitjos amb els de la majoria. PSC i ERC saben perfectament que pactar amb UiC és un suïcidi. Algú pot recordar-me un sol cas d’un partit que hagi donat suport estable a UiC, que no ho hagi pagat amb vots perduts en les següents eleccions?
El perill està en el que pugui opinar en ZP. I en ZP s’equivoca si creu que li convé estar bé amb Mas, Puig, Hom i companyia. Ho sento per en Duran, pero encara que ell no sigui ministro, UiC no pot donar suport a cap altra opció espanyola.
No heu trobat indecent la despesa dels d’en Mas en la campanya?
D’on treuen tants diners? Tant s’hi juguen si no governen? Tanta inversió per només un tres percent?
Si ja no li comprem els radars metereològics a l’Oriol, el ciment de l’eix transversal a Cementos Molins, etc. Com es pagarà la seva casa nova de Taradell en Quico?
Ara sento que es pot repetir el tripartit. Si no tenieu assegurada la presidència, perquè vau pactar aquella porqueria d’estatutet i vau votar els pressupostos a canvi de res?
Pensava que en Mas s’havia venut a canvi de la presidència, però si es va vendre a canvi de res encara em sembla més greu.
Si el PSC volia el tripartit, perquè es van carregar al president Maragall?
Sobre els sobiranistes a CiU, quants sou? Perquè no us feu sentir més? Ha parlat mai CiU de que vulgui portar aquest país cap a la sobirania plena encara que sigui a llarg termini?