Viu a la ciutat cosmopolita sense arrels, just a un extrem de la quadrícula perfecta, l’esquerra. Prop de casa seva hi ha el mercat, la mare deia -"avui aniré a plaça", quan decidia anar al mercat; del nom només resta el record i el nom genèric de les venedores. A les parets exteriors hi ha petites parades, tendes diminutes on es ven roba de vestir, paelleres, cullerots de fusta, herbes remeieres, colònies, mitjons, bombetes, joguines i llibres.
Llibres. Un noi jove, de posat seriós gairebé taciturn, arrenglera cada matí ,en un tauler de fusta , llibres envellits per les moltes llegides, són llibres de "lloguer"; en uns plafons laterals hi ha els llibres nous, de saldo, restes d’edicions. Els preus són modestos com modesta , curta de diners, és la gent que s’hi acosta i s’emporta el llibre que haurà de tornar.
Ella sovint s’hi atura, sovint hi compra -"No el té en català?", "No, hi ha el que hi ha".
Reviu el record càlid dels dies d’infantesa, els primers anys de la postguerra, el pare malalt, l’estiu sense escola. Ella i el seu germà, ben petits, eren llegidors compulsius de llibres "llogats": "Doc Savage", "El Coyote", les noveles de l’Oest de Zane Grey (encara recorda "La heroína de Fort Henry"), els còmics enlluernadors de les aventures de Flash Gordon , Merlin, El Hombre Enmascarado. Primeres lectures no oblidades.
La figura silent del jove, els vells llibres, els taulers de fusta
són un lloc en suspens del passat. Tem que un dia , en aturar-s’hi, la petita parada de llibres no hi serà, hi haurà samarretes de mil colors i lluentons. Aquella nena es trobarà perduda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per si mai passa això, pots anar a Torino o a l’Havana. Hi ha encara un fotimer de paradetes de llibres, on s’hi fa i s’hi veu de tot. No serà igual que el Mercat de Sant Antoni, es clar.