Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

30 d'abril de 2013
19 comentaris

La independència : cessió o secessió

Catalunya assolirà la independència no per l’assentiment de l’Estat espanyol a una separació amistosa sinó per un acte unilateral de secessió, que l’Estat intentarà evitar. Els fets que els catalans vivim ho corraboren.

Dues són les estratègies primordials que un Estat adopta per a intentar avortar un procés d’independència geopolítica dins del seu territori: la seducció i la repressió. L’Estat espanyol les ha sospesades i n’ha fet la seva elecció.  

La seducció : es formalitzaria amb una oferta, amb reforma constitucional o sense ella, que pugués satisfer part de la cutadania catalana procliu , sense prou convenciment, a la independència i fer que abandonés el suport al procés . Un concert econòmic, la consideració del català com a llengua vehicular de l’educació, una relació bilateral…etc.
Una oferta que seria menys costosa per a Espanya que la secessió de Catalunya. 

La repressió : descartada l’ocupació militar per la repercussió negativa en l’opinió pública internacional i perquè uniria tots els catalans al voltant de les seves institucions, el Govern espanyol la formalitza amb l’ofec econòmic, accions hostils continuades amb l’ús del Tribunal Constitucional contra els elements simbòlics de la identitat catalana, la llengua i la senyera i el descrèdit humiliant arreu del Govern i institucions i del renom i prestigi de Catalunya.

No és sorprenent que el Govern espanyol hagi adoptat el camí de la repressió econòmico-cultutal-institucional i no el de la seducció, ja que aquest li comportaria un altíssim cost electoral a Espanya i aquell li reporta guanys i aplaudiments. I en qualsevol cas la duresa pot alleugerir el preu del fracàs de l’estratègia, ja que Espanya i el Govern espanyol s’han adonat que el procés d’independència no té aturador.

No ens sorprengui, doncs, l’ultim informe de l’Advocat de l’Estat, és l’esperable del Govern espanyol, com ho fou el que emetí a instàncies del Govern del PSOE sobre l’Estatut.

El Govern espanyol, del PP o del PSOE, recolzat per l’opinió pública espanyola, mai no ens cedirà la nostra independència, caldrà prendre-la.
  

  1. Tota la culpa és “dels altres”. Per això l’alcalde de Barcelona finança el circuit de Montmeló…

    Amb aquests partits tan “independentistes” [sic] (CDC, UDC, ERC…) potser si que Catalunya serà independent, però serà tant miserable que més d’un voldrà tornar sota l’opressió espanyola (o la llibertat francesa).

    La seducció de la que parleu a l’artícle és la mateixa seducció que ens pot oferir la Gran Ramera.

    Atentament

  2. Molt bé Carme Laura, serà d’aquesta manera. Només cal repassar la història i veure com varen anar perdent totes le colònies.
    El temps i les ciecumstàncies diferents, l’esperit, o el mal esperit, el mateix 
  3. Cada cop son mes els convergents que pasen de l’ortodòxia capitalista i del pragmatisme unionista a l’independentisme.
    I cada cop és mes normal trobar-nos amb conversions extremas com la de Carme Laura Gil.
    Qui ens ho havia de dir. una ex consellera de CDC  abraçant Pietr Kropotkin i fent bandera de l’anarquisme mes radical per reivindicar el nostre dret a decidir.
    Benvinguda sigui a la conquista del pa Sra. Laura i que vigilin els de la CUP, si aquests exemple fa escola, podem veure columnes de convergents  avançant-los per l’esquerra més ràpids que en Marc Márquez avançant Pedrosa.
    Tan de bo la conversió sigui moral , religiosa i veritable i no és quedi en simple estratègia oncle oleguerista de compte Pere Calderià.  
  4. Ja fa un cert temps que segueixo els teus comentaris, Laura. Jo vaig tenir l’oportunitat de conèixer’t en el món de l’educació, quan eres consellera. Vas venir a Salt, en un acte senzill, en un poble difícil i et vas comprometre’t a ajudar-nos.
    Al cap d’uns anys l’institut que dirigia va poder donar un tomb molt positiu i avui és un referent al gironès; amb una oferta educativa molt important, amb unes aules plenes de nois i noies, amb un centre nou en un espai nou i un claustre que sobrepassa el centenar de professors en un poble difícil.
    És clar que t’associava a una generació política que pactava amb l’Espanya autonomista i no sabia massa del teu tarannà personal. Jo, per si de cas, vaig guardar un entranyable record de la meva experiència amb la teva gestió.
    Ara, fa poc que he deixat la direcció i la docència,  miro, amb molta preocupació, un altre futur; el del nostre país i vull agrair-te una vegada més el teu compromís valent i la teva clarividència a l’hora d’analitzar la realitat. Tant de bo es prenguin mesures urgents per evitar que l’estat espanyol intenti diluir-nos en aquest món mediocre i injust que ens porta a la misèria moral i material.
    Gràcies 
  5. Bonissim Carme. coincideixo totalment amb tu. Un article genial.

    Jo tambe soc blocaire (El meu bloc es el “Desperta Ferro”) .

    Salut i Llibertat per al nostre Poble. 

  6. Absolutament d’acord amb la Carme!

    No ens volen ni deixar fer la consulta. No volen perdre la mamella catalana.
    Per tan, finalment, caldrà fer la DUI. De moment un factor negativista son les declaracions antisobiranistes de Durá Lleida. Però, per sort, poca gent pensa com ell.

    Serem una nació independent!

    Visca Catalunya Lliure!!! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!