Li han dit que ha començat l’època enlluernadora, la nova tecno-il·lustració democratitzadora i la soledat amable. Li han dit que hom escriu a través d’una gran porta de l’espai sense límits i hom parla amb interlocutors sense rostre. Que el que abans anomenàvem màgia ara es diu tecnologia . Que ja no ens comuniquem analògicament sinó digital. Quan hi pensa, se li dibuixa al rostre un somriure sornaguer.
Si existís el temps més enllà del nostre viscut , gosaria dir que la biografia de la humanitat és una corba sense límit.
Fa 500 anys Galileu afirmà que l’univers era escrit amb nombres. Intuí potser que la comunicació universal seria digital, encriptada en dos algoritmes, minimalista : 1/0, ple/buit, llum/foscor. Pensa ella que hem tornat als inicis, quan el dígit, el dit, assenyalava sense so i quan apreníem a escriure les primeres paraules amb monòtones sèries de pal/rodona, pal/rodona,…
I ara amb la combinació pal/rodona som informats, instruïts, també manipulats i sempre seduïts pel nou codi de la comunicació. De cop i volta descobreix que ja no és un misteri per a ella que 1/0 sigui la traducció universal de les llengües diferents.
Ha comprès que tot allò humà és comprimit en els dos dígits primitius, en el gest més antic de les beceroles de la infantesa, el pal/rodona. I somriu meravellada i esperançada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em fas pensar en una cosa que he escoltat pel que fa a la imatge; que el resultat (o no sé si procés, transmissió, sistema, model, ?) digital perd matisos en relació als que permet
la imatge analògica.
No sé què passa amb la comunicació. Diria que aquí el matís és un altre assumpte; o que l’àmbit de la comunicació és més ampli; o que les diferències entre analògic i digital ens situen en altres terrenys.
No ho sé.
Em perdo, i tinc ganes d’estudiar bé algunes lectures que he
fet sobre aquest temes. Sobre teories de la informació, la comunicació.
Discussions filosòfiques sobre el llenguatge; la ment; informació, comunicació,
etc.
I penso també que és interessant situar al costat d’aquestes indagacions
un parell més de coses a observar: els coneixements que pressuposen les pràctiques de
publicitat. I els moviments d’alguns representants polítics i adherències sobre el respecte a les persones en aquestes qüestions.