Coc Ràpid

L’Studium del convent carmelità de Barcelona ha assolit durant aquest segle, el XIV, el seu més gran esplendor, el nom d’un home savi sobresurt, en Guillem Sedacer, cirurgià i alquimista, nascut a Barcelona en el sí d’una família dedicada  a la indústria del vidre, protegit pels monarques Pere III i Joan I, amb llicència reial per a la pràctica de l’alquímia.

Sedacer és deutor de Llull i Arnau de Vilanova i l’escola de medicina de Montpellier, lligada estretament a la Corona d’Aragó i al regne de Mallorca. La medicina s’ha professionalitzat, aquell ” medicus monacal” d’antany és ara “prudens physicus”, la seva tasca és molt semblant a la de l’alquimista, ambdos “sublimen, destil·len i dissolen” com Roger Bacon digué. Metges i alquimistes experimenten i preparen fórmules magistrals, receptes d’elixirs, en les seves obres usen termes mèdics, empren instruments comuns com l’àbac, l’alambic, el sedàs… el metge cerca l’elixir que curi malalties, l’alquimista el persegueix per a transmutar materials vils  o impurs en plata i or. Els dos són científics. 

Guillem Sedacer és alquimista, sent una irrefrenable fascinació pel procés de la fabricació de vidre, per la transformació de l’humil sorra en un nou material translúcid, lleuger i bell. La seva ciència, la d’ al-chímia, és natural, cerca accelerar processos naturals, com la de producció d’or que la natura tarda, diu, 1080 anys en crear, el temps que tarda el sol en fe una revolució; l’alquimista, explica Sedacer, podrà crear or amb l’elixir vital, la panacea universal, la quintaessència, la “pedra filosofal”.
 L’elixir, al-iksir, “el trencador”, és la pedra filosofal que romp l’estructura interna de la matèria i en crea una altra de puríssima, l’or. Aconseguir-ho és un art, la seva pràctica requereix la catarsi, la purificació del savi.

Sedacer recull tot el saber de la ciència divina i màgica en una obra magna que publica l’any 1378, deu anys abans de la seva mort, “Summa Totius Artis Alchimia” o “Sedacina”, en un joc semàntic que conjuga el nom de l’autor, Sedacer i la paraula “sedàs”, l’estri de l’alquimista i la necessitat de sedassar l’alquimista veritable del fals.

(… 2. “La sedacina”)