“The Great Gatsby” és una novel·la subtilment melancònica i fatalista que juga amb el contrast psicològic, amb els símbols i els colors i fins i tot amb l’ús d’un estil narratiu simple, net, sense artificis que contrasta amb la vida artificiosa que descriu. La novel·la és breu, Fitzgerald l’estructurà de manera clàssica, en tres actes, cadascun dividit en tres capítols, el relat transcórre en un periode de tres mesos, un estiu, i és narrada per un tercer, l’escriptor-narrador, que observa i s’hi implica.
Els jardins són blaus com l’aigua del mar, com Long Island, el mar que separa Gatsby de la dona que estima, Daisy, la noia d’or que viu a la rica casa del port que a la nit fa brillar el llum verd, el verd del diner i de l’enveja. El blanc de la innocència es taca de gris. El vermell és el de l’adulteri i la sang. El groc és el color del fals or.
I les festes extraordinàries, les boges carreres d’automòbils, els ball febril, l’or real i fals, la innocència real i falsa, l’amor fals i real contrasten amb la pobresa dels obrers que construeixen Nova York i amb la solitud de Gatsby.
Scott Fitzgerald sabé transformar la història d’un grup restringit d’americans en la història del temps daurat dels anys 20 americans, i identificà el somni del Gran Gatsby amb el somni americà que amagava el declivi i la mort.
“The Great Gatsby”, la magnífica novel·la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!