Uns ens sentim il·lusionats, fatigats i expectants, altres només encuriosits i encara d’altres són simplement espectadors indiferents. Per a uns la tria és la d’encertar l’administració eficaç, per a d’altres aquestes eleccions són d’importància transcendental perquè en elles es dilucida el futur de Catalunya: nació catalana o regió espanyola.
Quan he escoltat en Carod dir "Mas pot guanyar les eleccions el dia 1 i perdre-les el dia 2" he pensat, per un moment només, que la política pot ser irrisòriament limitada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però no aconsegueixo entendre el que vol dir que la política pot ser “irrisòriament limitada”.
El que vol dir Carod és que CdC pot guanyar les eleccions (no com fa quatre anys, que només va aconseguir 35 diputats davant els 42 del PSC) amb uns 40 diputats, però com que heu deixat al Madí que es faci enemics arreu, li passi com al PP li hagués passat al palament espanyol fa dos anys. Que ningú vulgui formar govern amb vosaltres.
Sou tan prepotents que no repecteu ni l’estatutet que vau votar, entusiàsticament, ara fa pocs mesos.
Us faré memòria. El dia u de novembre no votem un president, votem un parlament. Per tant, formarà govern no qui tregui més diputats, sinó qui aconsegueixi formar una majoria parlamentària de 68 diputats o més.
Sembla mentida que un partit d’ordre com CiU no respecti les regles del joc. Heu fet una campanya agressiva, de manual neocon, de l’estil de personatges com el Bush i el Berlusconi. Friso perquè arribi el dia dos.
Definitivament no aniré a votar. A ERC no han sabut dir amb contundència que el PSOE és tan espanyol com el PP i que no n’haurien de voler saber res d’ells. A CiU no els he votat mai i no crec que hagin fet una campanya per fer amics de la banda nacional catalana. En Madí és expert en fer-se enemics, i Duran odia tot allò que sona a català. No cisculpo ni molt menys aquells dirigents d’ERC que vulguin repetir la farsa aquesta d’aliança amb els espanyols. Davant d’aquest panorama, tot i que sóc una persona molt vinculada al món cultural català i ebrenc, prefereixo que ells s’ho cuinin ja que ells seran els qui decidiran. Novament CiU preferirà criteris econòmics dels Lara i Freixenet (grans patriotes espanyols) i ERC això de les esquerres que ni ells saben ben bé què vol dir. El millor vot, quedar-nos a casa.
Collons carme
Vinga dona, vota ERC, no ho diré a ningú.