Coc Ràpid

El món és ple de racons, hi ha racons a les cases, a les butxaques, als calaixos, als boscos i , fins i tot, al ventre. I diuen que també hi ha racons a la consciència, angles morts on es dipositen els records indesitjats i els pensaments secrets. El racó, pervinent del mot àrab “rakún”, és paraula que vol tocar terra, no s’adiu amb el mar, és el lloc on hom pot perdre’s i no ésser trobat, el “racó de món” llunyà, tenebrós i desconegut..

Quan el Santet es queixava compungit de mal de panxa, la mama deia “s’haurà empatxat” i el papa diagnosticava ” deu de tenir un racó”. Així la nena aprengué que a l’estómac hi podia haver un racó com el dels angles de les parets que calia escombrar amb cura. Un misteri.

Un dia, mentre jugava amb la fireta sota la taula del menjador, escoltà la mama dient al pare “ara que tenim un raconet podem comprar al Santet la bicicleta” i entengué que el raconet eren diners estalviats i no pas mal de panxa. Després del descobriment i d’uns anys no li costà res d’adonar-se que, en qüestió de diners, tenir un raconet era quelcom diferent de tenir un bon racó. 

En qualsevol cas és bo de recordar que no sempre és el mateix “tenir un racó” que “tenir un racó”, puix el vell i català “racó” sap enganyar la màquina traductora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!