L’1 de novembre és la data de les eleccions nacionals. Sembla una bajanada, però és un recordatori. Aquest migdia he vist a TV3 un espai electoral del PSC en què el protagonista és el Sr.Presidente, ahir Montilla -el candidat- deia que la implicació d’aquell a la campanya catalana és "normal" ja que "Catalunya forma part d’Espanya". Entenc que és aquesta també la raó per la qual el PP envia a Catalunya Rajoy i d’altres caps visibles del partit, perquè Catalunya és Espanya i aquestes eleccions són espanyoles.
No hi ha dubte que els dos partits espanyols, PP i PSOE, pel fet coincident espanyol recullen vots a Catalunya, més enllà de la ideologia, i és en aquest petit espai comú on Montilla intenta aquests últims dies passar el rasclet, amb la frase repetida "Catalunya és Espanya", ara en català, ara en castellà. PSOE i PP intenten volgudament espanyolitzar la campanya, PP sense cap mena de convicció perquè les seves aspiracions són merament de resistència i el PSC com estratègia política ja que el seu reclam no és ni el programa ni el candidat sinó les sigles PSOE i el Govern socialista espanyol.
Malauradament per a l’ecosistema polític català el temps del PSC ha passat després d’un quart de segle de fracàs electoral nacional, de pèrdua de rellevància a l’estructura del partit-mare i d’encegament per exitosos governs locals. Fa anys que el PSC fou engolit i diluït en el magma socialista espanyol. En les tan properes eleccions, malgrat els esforços infructuosos del President Maragall, la crua realitat s’ha fet palesa sense edulcorants ni dissimulacions: el socialisme català no existeix, el PSOE presenta un dels seus peons per a governar Catalunya, Pepe Montilla, la contraimatge d’en Maragall.
La substitució de Maragall per Montilla ha canviat l’ecosistema polític català , n’ha format un altre de ben diferent del de l’any 2003 i, en especial, del que féu possible el govern "tripartit". L’escenari ha canviat, la fotografia s’ha moguda. En tenim veritable consciència ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oportuna i clara l’analisi que fas de la trajectòria del PSC pel que fa a la pèrdua de rellevància a l’estructura del partit – mare, i encara més al gir PSOE de l’actual proposta. Hem de tenir clar que per a Espanya, país veinat , que a vegades pot ésser cult i simpàtic, si no els hi surt la vena imperialista, un govern socialista, especialment per combatre l’ombra de l’extrema dreta PPera. Per a Catalunya un gvern català. Convé que ells també ho tinguin clar i que nosaltres no ens equivoquem pel que fa a la identitat.
Un dels principals problemes que ha tingut Catalunya en els últims 25 anys és que el PSC, estant a la oposició, es venia com a Catalanista mentre no feia falta demostrar-ho.
D’això en fou especialment responsable ERC, que va abandonar durant molts anys el discurs d’esquerra per centrar-se en el discurs independentista.
És bó que el tripartit hagi forçat al PSC a treure’s la careta. L’èlit catalanista del PSC ha caigut, i en aquestes eleccions encara no en veurem totalment els efectes. Però tot arribarà.
IU va creure fa uns anys que l’electorat d’ICV-IU era bàsicament castellanista. I va provar d’anar en solitari. Només un 25% dels votants van seguir-los.
Encara que el PSOE pugui mantenir el 50% dels votans, això el situarà com la quarta força política de Catalunya, darrera d’ERC i ICV, que es repartiran el 15% del vot d’esquerres que en fugirà.
Si a catalunya, els partits polítics que representen el 90% del vot a castella la gran només hi representen el 25%, potser haurà arribat l’hora de buscar horitzons nacionals més conseqüents.
No perdeu de vista que ací han pactat "sempre" coses amb el PP. No vull fer-ne una llista. Sols recordar l’estatutet de la vergonya que ens han oferit, i que no hem pogut rebutjar perquè no tenim aquest dret a decidir en referèndum si el volem o no. Que no us enganyen!
Per començar cal tenir clar que la Franja ÉS Catalunya, que la Catalunya nord ÉS Catalunya. D’eleccions nacionals, ara per ara, no en tenim. Aquestess són per triar el virrei de torn que acati l’estatut de torn.
Dit això…bé, conec molts catalans votants del PSC i amb ànima catalanista. Com conec molt votants de CiU amb ànima franquista, o ànima espanyolista rància, o votants del PSC anticatalans o votants de CiU sobiranistes.
De rareses n’hi ha arreu. La qüestió és si el que Montilla representa està en concordància amb la majoria social del PSC. Suposo que sí, els socialistes estan emmirallats en un suposat Madrid cosmopolita, en el mite d’una Espanya acollidora que conprengui els catalans, tenen absolutament assumit el servilisme franquista. Els està bé aquest estatut, i mantenir l’equilibri del govern central, com a CiU li està bé per cert. L’estabilitat abans que res.