Pel que hem sabut podem assegurar que la proposta federal calca, en línies generals, l’autonomia asimètrica que fa 35 anys hagués estat raonable assolir just després d’haver acabat l’època dictatorial.
La proposta del PSOE-PSC assenyala un grau més de sobirania en determinades competències per a unes comunitats, una reforma del Senat com a cambra territorial autonòmica i el nom de l’Estat espanyol com a Estat federal a la constitució.
En conseqüència la proposta no contempla que la Constitució estableixi el dret a l’autodeterminació dels pobles que formen la federació ja que el socialisme creu que només hi ha un poble, l’espanyol i només una nació, l’espanyola.
L’obcecació i resitència del PSC a no admetre la profunditat del procés cap a la independència que viu la societat catalana li fa creure que una proposta de més autonomia, sempre condicionada a l’interès superior d’Espanya, tindrà prou força de seducció per a abortar el camí endegat. Que el PSC proposi als catalans seguir essent espanyols demostra que encara res no ha entès, que negui a la nació catalana el seu estatus de poble en peu d’igualtat a d’altres pobles lliures del món, com l’espanyol, és una mostra patètica del seu declivi intel·lectual i polític.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recordar que vostè ha estat consellera d’ensenyament fa una certa basarda, en el benentés que, tret del Dr. Del Pozo i potser algú que ara no em ve al cap, no hi he vist titulars del càrrec massa assumibles des de consciències amb un mínim de sentit làic i democràtic. Tampoc, és clar, la Sra. Rigau. Que en altres instàncies de les administracions públiques hi hagi exponents poc edificants, posem el bocasses del Sr.Wert, tampoc no l’exculpa a vosté, i menys d’aquests exabruptes vilawertians.