La mare li digué que havia nascut un dissabte de Glòria, li digué també que el pare pujà de barcelona aquell dia i que quan entrà a l’habitació la nena girà el cap i el mirà, mogué les manetes i somrigué. La nena es va fer gran creient que havia nascut un dissabte de Glòria. Un dia extraordianri.
A ciutat aquell dissabte de l’any era una festa per a la quitxalla quan les campanes de les esglésies tocaven les dotze. Les tapadores de les olles i cassoles feien de platets sonors, la mà de morter ara tocava la paella com si fos un gong ara componia música cacofònica picant els barrots de ferro del balcó i la nena feia rodar la carraca.
Ja de gran la nena descobrí el calendari perpetu i que no havia nascut un dissabte de Glòria sinó un dimarts Sant, un dia força tristoi. I comprengué que la mare volgué glorificar-li el primer dia de la seva vida.
Gràcies, mama.