No comparteixo les crítiques adreçades al President Maragall per haver establert el dia primer de novembre com a data de les eleccions nacionals.
És criticable, en un país petit com el nostre, que el President del Govern no hagi consultat la seva decisió amb els caps del grups parlamentaris, però no ho és la data elegida. El dia primer de novembre és festiu, "cau" entre setmana, dimecres, no és un pont accessible a l’economia domèstica. És a dir, la ciutadania que vol exercir el seu dret al vot en té la facilitat de fer-ho.
El dia és data assenyalada a l’església catòlica, honora tots el sants- els inclosos al santoral i els que encara no hi han entrat- , és el dia de Tots-sants. La gent de tradicions arrelades visita als cementiris els seus morts, en neteja la pedra que tanca la tomba, besa, potser, fotografies envellides, hi posa flors i els diu "amb Déu" fent un ràpid senyal de la creu.
Hi ha temps per a tot, també per anar a dipositar el vot a l’urna i voler codecidir així quin país, quin futur col·lectiu volem. I per a menjar castanyes torrades i panellets i bunyols.
O potser hom sospita que és aquesta decisió un penúltim sarcasme del President Maragall als seus companys de partit : una data santa per a un partit laic . O potser un missatge encriptat : dia per a blanquejar sepulcres i urnes funeràries per a paperetes de vot. O ha recordat el que diu el refranyer : "Qui sembra per Tots-sants / sembra blat i cull escarabats" …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per fomentar la participació a les ciutats. I que millor que fer-ho en el festiu més assenyat per a participar-hi a les eleccionsl