Temps maleït
i infaust de guerra.
Resulta dur
conrear la terra
i és més segur
sembrar de nit.
Si l’invasor
et veu fent feines,
et furta eines,
sacs de llavor
i els animals
que hi ha als corrals.
Giorgi ix de nit
a la marjal.
Vell i arrupit,
sap que li cal
seguir i el veus
pencant pels seus.
Els fills soldats,
al front les nores
i els néts a casa,
s’esforça i passa
penalitats
perquè no moren.
Venç la temença
de la pesta ària
per fer com cal
la necessària
tasca anual
de la semença.
Nazis sarnosos
han olgut sang
i l’han sorprès.
Molt rabiosos
l’han deixat tes
amb pols i fang.
Quan l’han plegat
els aldeans
al terraplè,
han observat
que Giorgi té
closes les mans.
Enmig dels prats,
així reposa
dins de la fosa,
els punys tancats,
els beneïts
grans entre els dits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!