El mestre zen
versos recita
quan entra un lladre
i ell el reprèn:
-“Amb qui medita
no es pot combatre!”.
El lladre, armat
amb una espasa,
no s’ha trobat
mai en cap casa
cap ser sensible
tan impassible.
-“Si vols diners,
en el calaix
hi ha alguns doblers.
Deixa’n uns pocs
perquè al cap baix
pague els imposts”.
Així ho fa el lladre
i, ans que ha partit,
el mestre ha dit:
-“Que et pugues batre
amb gratitud
pel que has rebut”.
De nou el lladre
no sap rebatre
allò que diu
tal personatge
al seu estatge
meditatiu.
Dies després
aquest lladre és
empresonat
i ha confessat
el robatori
a l’ermitori.
El compassiu
mestre el perdona,
sempre sincer,
i s’abandona
en el quefer
contemplatiu.
Mes la sentència
ha castigat
la reincidència,
és condemnat
sense clemència
i encarcerat.
La seua estada
en la presó
l’ha aprofitada
per decidir
quina opció
té en l’avenir.
El lladre, havent
complit la pena,
torna al convent
on cada dia
el mestre ensenya
fets i teoria.
Des d’aleshores,
és un deixeble
que passa hores
per poder rebre
lliçons i aprèn
del mestre zen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!