Un fill i el seu
pare invident
van passejant
i aquest, prudent
i interrogant,
li diu què veu.
El fill, sabent
fer de pigall,
conta al detall
què va veient
per a complaure
sempre el seu pare:
-“En un jardí
hi ha nens jugant
i el gessamí
té un verd brillant
com el forment
que oneja al vent.
En les finestres
d’unes façanes
hi ha flors bledanes
d’arrels silvestres
que les premia
la llum del dia.
I pel carrer
hi ha borumballes
d’arbres i plantes
i unes deixalles
que gents nefandes
fan un femer.
Hi ha fang també,
que anit plogué.
I ara just passa
un carro amb haca
que en una bassa
quasi s’estaca!”.
El pare, al tall
copsa un detall:
-“Va buit el carro!”.
-“Com pots notar-ho?”.
-“Com més buit va,
més soroll fa!
Així també
fa la gent fofa
que res no té
per a oferir
i ens filosofa
fins a avorrir!”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!