Carles Bassaganya i Serra

Al bell mig del debat veguerial i sobre l’organització territorial pròpia de Catalunya, que he volgut moderar escriure’n gaire res en el meu bloc personal, sí que és curiós anar seguint el debat a un país veí, a França. Curiós, perquè dóna la dimensió que ni amb un estat amb una tradició centralista evident, el model territorial no és ni molt menys pacífic, ni fàcil, ni no epidèrmic. Aquesta tradició centralista francesa, consagrada per la Revolució el 1789, consolidada per l’administració napoleònica, i assumida des d’aleshores com a definitòria del model polític i administratiu francès, ha tingut malgrat tot, processos de certa descentralització durant els anys de 1982 i 2003-2004. ////segueix////

Com he comentat en algun altre post, el procés formal francès s’inicia amb la publicació, el passat 6 de març de 2009, de “l’informe del comitè per la reforma de les col·lectivitats locals al President de la República”, conegut com a “informe Balladur”, nom de l’ex-primer ministre que va presidir el comitè. Les conclusions de l’informe, sota l’impuls del president Sarkozy, s’orienten a la tramitació parlamentària de la legislació que marqui els trets d’una nova ordenació de l’Administració local francesa, amb els seus diferents nivells, el municipal (36.682 municipis), departamental (102 departaments) i regional (26), ja que a l’ordenament francès, les regions són categoritzades com a ens locals.

Per comprendre el model que s’està proposant, hem de partir d’aquesta tradició centralista francesa. Entre les propostes de l’informe Balladur destaquen la reforma de l’anomenada “intercommunalité”, règim associatiu de municipis que amb el nombre de municipis del mapa municipal francès, té una significació intensa. La  creació de “metròpolis”, o àrees metropolitanes posant un mínim de 450.000 habitants, amb una previsió d’una dotzena. La important supressió de la clàusula general de competència per als departaments i les regions, i els dos  temes que estan aixecant més passions: la creació de la figura dels “consellers territorials” (que serien membres dels Consells Generals departamentals i de les Assemblees regionals alhora), reduint el nombre d’electes locals); i la reforma del finançament local, especialment amb la revisió de l’anomenada “taxa professional”.

Sembla segur, que de l’esborrany inicial de l’informe Balladur, han caigut temes que en la dinàmica del nostres país ja serien etiquetats com de fracàs. En concret, ha decaigut un aspecte mot reivindicat per la premsa nacional francesa en aquest procés, com era reduir nivell d’administració. Per tant, inicialment es preveia una  reducció del nombre de regions mitjançant un nou “mapa regional”. L’oposició francesa, concretament el Partit Socialista, s’ha mostrat frontalment contrària a la reforma territorial proposada, acusant-la d’electoralista. També hi ha hagut contestació en el partit presidencial (UMP) sobretot dels seus electes locals, posant dubtes a la figura dels “consellers territorials” i la reforma de la “taxa professional” (per tant, el tema sempre sensible del finançament local, a Catalunya i França).

Aquestes oposicions i també complicacions, fa que tot i fer-se en un estat, en un estat de tradició centralista (no com Catalunya, que no disposa d’estructura d’estat ni tampoc amb la plena competència per culpa de legislació bàsica estatal), fan que es vagi ajornant i avançant molt lentament la tramitació de la reforma. Una de les darreres aportacions contràries al projecte, ve de l’editorial de François Hollande, president del Consell General de la Corrèze  -un dels departaments del Limousin- i ex president del Partit Socialista, en defensa de l’esglaó departamental. Per tant, a tot arreu, costa estructurar país, més quan no es té estat i el que hi ha “no juga” a favor. Així, s’entén com la Llei de Governs locals faci més d’un any i mesos que està paralitzada per l’statu quo majoritari i que la divisió, amb el projecte parcial de construir les vegueries, costi tant…  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!