Una de les lleis, de fet la llei més important, que té per objectiu elevar al Parlament aquesta legislatura el Departament de Governació, és la Llei de governs locals de Catalunya. Com a mandat estatutari, la llei ha de permetre conformar una arquitectura institucional pròpia per Catalunya, superant les imposicions estatals dels darrers temps, que han incardinat a Catalunya una forma d’administració homogènia per tot l’estat, i sobretot ha de comportar adaptar les necessitats que té Catalunya de fer una administració més senzilla, més eficient, i sobretot al servei del país. Per aquest motiu, avui i ahir s’estan fent al Parlament les jornades d’estudi i reflexió sobre l’Estatut, i l’encaix i formulació del governs locals en el model territorial de Catalunya.
A la pràctica les jornades suposen la difusió general del document que porta per nom, Document de Bases per a l’elaboració d’un avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya, que el nostre departament va encarregar a través de conveni a la Universitat Rovira i Virgili a finals de l’any 2007.Aquest document, en format esborrany, va ser el que el Conseller Puigcercós portava a les mans el dia de la compareixença pública anunciant que s’apartava de la responsabilitat de Conseller de Governació al març de 2008.La proposta de document de bases, ha de servir per generar el debat adient i pertinent, legislatiu, polític, institucional... per tal d’elaborar la proposta d’administració pròpia. No cal amagar a ningú, que aquest serà un treball amb un final complicat, del qual tinc el privilegi de viure’l i interactuar-hi (en la mesura de les meves possibilitats temporals i intel·lectuals) en primera línia. És una reflexió i treball que no es fa cada dècada, en el fons és com una revisió de planejament (POUM), però amb un territori bastant més bast, i amb un àmbit material amb molts més plans. No en va, representa la revisió profunda de les lleis de l’any 1987 que suposaven les lleis d’organització territorial: la 8/87 municipal i de règim local de Catalunya; la 6/87 sobre l’organització comarcal; i les 7/87 del règim provisional de les competències de les diputacions i de la conurbació de l’àrea de Barcelona. Aquest singular treball i punt de partida ha estat coordinat pels professors Fuentes, Renyer i Soto, i on hi ha col·laborat una trentena d’acadèmics i tècnics de diferents disciplines, la majoria juristes. Segons paraules del mateix Jaume Renyer, en al·lusió al document de bases i punt de partida “El document beu de les fonts de la tradició històrica del dret públic català i, en particular, del municipalisme, del període de la Generalitat republicana, i recull, així mateix, les reflexions i les experiències que, en diferents àmbits, des de l'acadèmic fins al local, s'han donat en relació al model territorial d'ençà del restabliment de la Generalitat l'any 1977 fins a l'actualitat. L'organització territorial prevista a l'Estatut del 1979 va ser desplegada pel conjunt de les quatre lleis de règim local, aprovades l'any 1987, que ara els autors de l'estudi proposem unificar en un sol cos legal amb la finalitat d'adaptar-la a la realitat política i jurídica present. La creació de les vegueries com a ens locals bàsics (sense concretar-ne el nombre, ni els límits territorials, ja que han de sorgir del més ampli consens possible, no pas del criteri selectiu d'uns experts), juntament amb els municipis, i les seves fórmules associatives -entre les quals les comarques que subsisteixen amb una nova configuració- seran les columnes vertebrals de la futura organització, si l'aprova el Parlament. (...)”
Si el Govern aconseguiu fer una nova llei de divisió territorial i una nova llei electoral que no beneficïi als socialistes i als metropolitans, em treuré el barret. Mentres, el meu dubte que ho aconseguireu. El què està bé, és que hagi quedat lluny tot l'aquelarre Carretero prometent comarques i vegueries a dojo i en Duran eliminant ajuntaments
Estic d'acord amb una part del què dius, però el país també necessita superar el debat camp/ciutat, rural/metropolità... ja que això ens porta a plantejaments d'enfrontament interns, quant el que hauríem d'estar és treballant per construir un sistema institucional propi, eficient, no costós, i sobretot que ens permeti treballar per la construcció i alliberament nacional.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
Estic d'acord amb una part del què dius, però el país també necessita superar el debat camp/ciutat, rural/metropolità... ja que això ens porta a plantejaments d'enfrontament interns, quant el que hauríem d'estar és treballant per construir un sistema institucional propi, eficient, no costós, i sobretot que ens permeti treballar per la construcció i alliberament nacional.