Estic una mica astorat (no massa, de fet) per la reacció dels musulmans arran de la publicació d’unes gens ofensives caricatures sobre Mahoma. La reacció, ja l’hem vista: assaltaments i crema d’ambaixades, un parell d’assassinats, uns linxaments, avalots als carrers… en fi, un sidral de cal déu. A més a més, i val a dir-ho, perquè
El Defensor del Poble (espanyol, o millor dit castellà) fa causa comuna amb El Mundo, la Cope i els altres amics de la llengua catalana per tal de que la Conselleria d’Ensenyament posi una casella perquè els pares triïn amb una creu la llengua de l’ensenyament dels seus fills en primària (parlo, evidentment, del Principat,
L’estat del mal anomenat PS"PV" és catatònic: es un encefalograma Pla. El partit (millor dit, la sucursal valenciana del veritable i únic Partit) ha perdut la poca dignitat que li quedava. Primer amaguen amb recuperar una mica (una miqueta només) d’empenta i de sentit comú dient que volen renegociar els dos temes més sagnants, més punyents
Penso que és una bona idea, això de recollir signatures, com farà el PP. Sobre tot, per la consistència dels arguments. Les recullen "perquè tots els espanyols opinin sobre l’estatut…." Perquè "n’opinin" ??? Hòstia, no és que n’opinin… és que en decideixen !!! A veure… on s’aprova o rebutja de veritat ? Al Parlament de la
El ministre Jordi Sevilla, valencianet de nom però de llengua només a estones, acaba de desqualificar José Montilla com a possible candidat a la Generalitat per la seva condició de xarnego. Tot això, en una conversa amb en Fidalgo, dirigent de Ce-Ce-O-O, que no sé què hi pinta en una conversa així… No sé si
Per a mi, l’únic partit clarament i netament independentista que opera a l’estat espanyol és Herri Batasuna. Potser, i amb dubtes, afegiria a la llista Eusko Alkartasuna. I prou. Els altres (ERC, EAJ-PNV, BNG, PSM…) poden ser "autodeterministes", però no realment independentistes. Per ser independentista no es pot jugar amb les cartes del sistema (del sistema
Vinga, nanos… Potser ja n’hi ha prou… Si tota aquesta escenificació dels pètals de margarida la féu amb l’esperança d’esgarrapar alguna coseta més, alguna transferència dubtosa, per exemple… llavors ho entenc. Però si tot això no és més que un "atac de banyes" per gran jugada del Mas, estil Ronaldinho, driblant tothom, trencant el fora de
Sembla que tot està coll avall al tema de l’estatutet. Encara que no tot ha acabat, voldria fer una reflexió sobre coses mal fetes, al meu parer. Massa xerinola el dia de l’aprovació al Parlament. Semblava que ens havíem autodeterminat. Per unes hores, potser uns dies, vam donar la impressió que teníem alguna cosa ja
És massa d’hora per dir si "sí" o si "no", donat que no hi ha encara un redactat final. Però em decanto pel sí. Evidentment, és un "sí" resignat, és un "sí" tapant-me el nas i xiulant… De tota manera, hem tornat clarament al peix al cove de Jordi Pujol: acceptem un avenç, bo en
Els partits catalans es troben esperant del PSOE (o del Govern d’Espanya?) la nova i/o darrera proposta de redacció de l’estatutet. Per què esperem? Se suposa que aquesta nova i/o darrera proposta és una síntesi d’allò decidit, amb les noves aportacíons. Per què esperem? Per què no l’escriuen els partits catalans? Això és una manca de
Ho sento. Sap greu dir-ho. Vam ser una mena de nació, segles enrere. Avui, honestament i amb la mà al cor, crec que no. Avui, som una colònia. Aquesta és la definició més propera a la realitat catalana. Per què no provem de posar-ho a l’estatutet? Una cosa així com "la històrica nació catalana, amb
Convocatòria a Barakaldo: Herri Batasuna (permeteu que jo els anomeni així, els altres noms no han estat sinó marques comercials) convoca una gran assemblea nacional. Serà un èxit. Ho veurem. Amb o sense permís dels pikoletos, de l’Ertaintza o de l’Audiència Nacional. Ho tenen clar. Convocatòria a Barcelona: un gran grup d’entitats benpensants i simpàtiques
Aquest matí, quan he anat al quiosc, no m’he pogut estar de comprar El País en veure que a la portada (!!!) comentaven la demanda d’empar dels militars per un article de l’Avui. A banda del comentari periodístic de la notícia, El País s’esplaia contra l’Avui (que si té articles molt i molt dolents, que
Sembla ser que tenim un organisme administratiu anomenat C.A.C. (Consell Audiovisual de Catalunya), a qui jo anomenaria Censors i Autorizadors de Catalunya, que decidirà sobre els continguts dels mitjans de comunicació. Jo dono suport al diari Egin. També a l’emissora Egin Irratia. Jo dono suport a la revista Ardi Beltza. Jo dono suport al diari
L’amable ministre Caldera va fer una reeixida entrevista a 59 segundos (TVE-1) exposant el seu projecte de Llei de la Dependència. Dic reeixida perquè els entrevistadors hipotèticament contraris a ell (entre ells, el mundialista PePe Jota Ramírez) varen sortir encantadets amb ell. Atenció !! La futura Llei de la Dependència… és la mostra més punyent de la nostra dependència…