El ministre Jordi Sevilla, valencianet de nom però de llengua només a estones, acaba de desqualificar José Montilla com a possible candidat a la Generalitat per la seva condició de xarnego. Tot això, en una conversa amb en Fidalgo, dirigent de Ce-Ce-O-O, que no sé què hi pinta en una conversa així…
No sé si realment en Sevilla ho diu de veres o és només un piròman, atiant el foc del PSC. Fet i fet, el PSPV és ple de xurros (xarnegos, en versió valenciana) i en Sevilla no sembla amoïnar-se massa per aquest fet.
De tota manera, no podem escapolir-nos del debat. A mi sí em preocupa moltíssim que el candidat del PSC a la Generalitat pugui acabar sent un personatge de l’estil del Montilla, el Corbacho, el José Zaragoza o la Manuela de Madre.
Em preocupa moltíssim, perquè és obrir la porta al lerrouxisme, a tenir una veritable quinta columna de l’espanyolisme amb accés als mecanismes del poder català.
Ja hem vist, a còpia d’anys, les polítiques d’aquesta xurma als pobles del Baix Llobregat i del Barcelonès: una veritable croada per arraconar els vestigis de cultura pròpia i per substituir-los (amb evident èxit) per un model pseudo-cultural autènticament espanyol.
El problema és de futur: el PSC, ja habitualment un partit sucursalista però amb certa decència (Obiols, Serra, Quim Nadal, àdhuc Maragall…) esdevindrà directament un partit foraster. Ja no seran botiflers: seran, directament, estrangers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He vist les imatges per la tele d’en Sevila i en Fidalgo i tinc la impressió que sabien que els grabaven. L’escena tenia força llum que semblava del focus d’una càmera i quan en Sevilla diu això del “xarnego” en Fidalgo s’aparta com si volgués que les càmeres no l’incloguessin.
Per tant hi ha la possibilitat que en Sevilla ho fes intencionadament, a mode de GLOBUS SONDA, a veure com reaccionem els catalans, per veure què passaria si posessin de candidat a en Montilla.
És només una possibilitat, però amb els socialistes sol passar allò de “pensa malament i encertaràs”
Amb Obiols, Maragall, Nadal, Borrell, Serra, Iceta, Boadella, … amb amics com aquets no fan falta xarnegos.
Montilla al seu costat seria un bon català.