Sembla que tot està coll avall al tema de l’estatutet. Encara que no tot ha acabat, voldria fer una reflexió sobre coses mal fetes, al meu parer.
Massa xerinola el dia de l’aprovació al Parlament. Semblava que ens havíem autodeterminat. Per unes hores, potser uns dies, vam donar la impressió que teníem alguna cosa ja al sarró. I no. No teníem res (com s’ha vist). Vàrem esglaiar massa gent Ebre enllà, i vàrem vendre massa fum a casa. Tot, per acabar plegant veles i parlar ja, a hores d’ara, de la propera reforma.
Manca de lideratge del President. Arraconat pel seu propi partit, menystingut per tothom, en Maragall ha hagut de cercar protagonisme amb estirabots i maragallades, poc serioses, poc sòlides, poc institucionals. Massa Montilla, massa poc Maragall.
Manca de realisme al tema del finançament. Ho sento, sóc crític amb tothom, començant per CiU. Hem tret el que podíem treure, però no té res a veure amb el "concert sense concert" que havíem venut al poble. La batacada rebuda és considerable. Hem fet el ridícul. Si vas a negociar 100 i en treus 20, l’has cagada. Si en volies 30 i en treus els mateixos 20, ho has fet de puta mare.
Intent de barrejar tot de coses que no tenien res a veure amb el que és un estatut. Per exemple, el voler deixar lligats traspassos per la via del art. 150.2 (impossible d’encabir al texte). O determinades reformes al Poder Judicial, que tenen llur pròpia Llei Orgànica. O la parida aquesta d’ICV dels drets i deures, impossibles, a efectes pràctics, des del punt de vista legal.
Ruptura immediata de la unitat d’acció. La brillant intervenció dels Tres Mosqueters al Congrés, a l’acte de presentació, va quedar en un miratge. Ens han donat pel sac per idiotes, per voler bilateralitat també a la negociació. Hòstia, això sí que m’emprenya ! Què cony feien anant a la Moncloa uns i altres per separat? Si els Tres Mosqueters ho van fer bé, haurien d’haver seguit ells, i només ells, com a interlocutors principals.
Massa "polítics" i massa pocs tècnics i experts pel costat català. Ells hi anaven amb l’artilleria pesant del Ministeri d’Hisenda i del funcionariat de l’Estat. Nosaltres, molt sovint, amb gent poc preparada tècnicament des del punt de vista jurídic i econòmic (amb notables excepcions, com en Castells). Sovint hem estat en inferioritat tècnica, i això és fatal, perquè acabes fent mítings, i no negociant de debò. Això s’ha notat en la manca de claredat i lògica d’objectius i tàctiques.
Finalment, no adonar-se (o no voler adonar-se) de qui era qui teníem al davant. Que si nosaltres ens omplim la boca de ser transversals, els espanyols també ho són !! Que ells també ho tenen molt clar, que els suposats progres de Madrit pensen, si fa o no fa, com els de la Cope. Que la concepció d’estat d’en ZP és molt, però molt, més propera a la de l’Aznar que a la del Maragall. Que el PSOE no té res de federalista, ni molt menys de plurinacional. Que ells són els de la LOAPA, el GAL, la Llei de Partits, el pla ZEN, etc etc. I, sobre tot, que l’expoli fiscal de Catalunya a gran escala va començar amb el PSOE als anys 80 (no amb Franco!).
Al proper estatutet, potser haurem après la lliço. Això, si és que hi ha propera oportunitat, perquè d’aquí a 25 anys estarem plens d’Abdul·làs, Gabrielas-Jéssicas i Xao-Lins, que no sé jo si estaran molt per la feina, al pas que anem….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El text en general prou correcte; la
ultima línia completament xenòfoba i fora de lloc. Jo
també soc fill d’immigrants.
L’Estatut s’havia d’haver tancat el acord tots a l’hora, quant havera hagut un cert consens entre tots.
El Psoe per no cedir ni un gram, del que pensava Alfonso Guerra president de la comisió dictatorial, que és el mateix que el que pensa el Chavez, ha donat presses per tancar un acord com fora i qui fora. I les presses saben en aquets casos que no són bones.