avui la calor recorda l’estiu i les seves conseqüències: piuladissa d’ocells, pell (a la fi !) orejada, enyorança de flaire marina, temps de sopar fora baix un cel suggeridor,… i malgrat tot plegat, una realitat caparruda se’ns presenta nua i polida per vents catastròfics que ens deixen quasi sense capacitat per actuar:
La sanitat(privada) estarà a disposició de les classes adinerades, les persones sense mitjans moriran a les portes dels centres de salut o com diu la ministra, pasarà a mans d’ONG; l’educació empitjorarà i el ja freqüent fràcàs escolar anirà en augment; en noms de la malmenada llibertat es podrà triar la llengua en els centres escolars i encara ningú sap com es farà ( si és que materialment se pot); es concertarà amb doblers públics els centres vinculats a l’Opus que segreguen l’alumnat per raó de sexe en un moments en els que el professorat ha sofert retalls triples en les seves nòmines i els doblers de la Conselleria als centres menegen deutes de fa mesos; es tanquen hospitals emblemàtics que ajuden a la gent a ben morir, i una llarga llista que quasi bé ens deixa absolutament estupefactes.
Avantatge? Al manco una: les persones comencen a organitzar-se i a veure que les conquestes assolides, no eren per sempre i que cal actuar per poder mantenir un ordre just en el que les desigualtats entre les persones minvin i no s’accentuin.
Llàstima que ens hagin d’ofegar per adonar-nos de la importància de l’aire.
Àngels Cardona