21 d'agost de 2015
0 comentaris

NO POT SER MAI QUE LA VELOCITAT DEL TEMPS!

He anat a caminar. He trobat damunt les parets de pedra seca els esbatzers estimats. I els seus fruits plens de bolletes amb color de móra (duu accent diacrític?). I he sentit moltes de coses: a)he recordat a na Lisa , una amiga francesa que collia mores per fer pollastre amb mores. I ja és morta. b)he trobat aquell sabor dolç i aspre que sempre és el mateix, i em duu a la infantesa. També morta? c)he pensat que escriuria un post amb Chopin al fons per posar un poc d’ordre a les meves desaparicions de la Plagueta de bord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!