Grat a poc a poc una capa sedimentària i trob coses que semblen que sempre havien estat allà i que basta escriure-les o descriure-les perquè siguin vertaderes.
Percepció mnèsica i estètica del món.
Fabric records com l’aranya fabrica la tela: som més sensorial que racional.
Contempl escenes imaginàries i les descric.
Faig temps.
(Retorn de la Fundació Pilar Juncosa i Joan Miró en què s’ha inaugurat una exposició sobre Barceló abans de Barceló. He vist gent dels anys seixantes del segle passat. Un vertader xoc.
M’han acaronat, també, he escoltat Pere Pla i Biel Majoral davant Son Boter. En Miquel és a l’Himàlaia)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, però ses aranyes sembla que coneguin els postulats d’Euclides: a Suïssa, a l’ull d’un pont, a Friburg, hi ha una tela d’aranya feta per un artista: en copiar-la de la realitat es converteix en racional: i per què no poden avenir-se els sentits i l’enteniment, el cos i l’ànima: la vida es un desordre controlat: jo no som capaç de fer això que tu dius: fabricar records com fabrica la tela una aranya: faig un embull: una mescla d’ordre i desordre: salutacions cordials
Xic: ja es veu que t’agrade aquest Barceló. A mí aussí.
He vist això. Aniré a Ciutat de Mallorca aposta. He vist elpais.com/catalunya