He vist per you tube tot un espectacle corporal, mental, sensacional de l’amic Pepe i he donat gràcies a la tècnica que em permet recordar-lo al viu, de viu en viu. Pepe Rubianes partí de vacances ara fa un any (filla de puta la mort!) però em deixà tresors de tendrors, de rialles, de pensaments, d’energia amatòria i humorosa que irradia a través de la seva expressivitat extraordinària, única. Quin gust una Sala Pepe Rubianes al Capitol de Barcelona on el vaig veure tants de cops!
I ara escolt els XXIV preludis de Chopin que va néixer tal dia com avui fa dos-cents anys, interpretats per l’amic Alain Planès. Tenc unes ganes boges de veure un film porno de Carles Santos en què la Sand i el Chopin boixen a la Cartoixa de Valldemossa.
Chopin també m’acompanya molts d’horabaixes i m’he après peces senceres de cor: les sonoritats úniques del piano que m’engronsaren en la meva cambra de Manacor quan l’escoltava en un disc de vinil al meu pick-up que m’havien regalat els pares perquè havia aprovat la revàlida de quart.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!