Plagueta de Bord

Ja som aquí. A casa, a Mallorca, a Telloc.
Venc amarat d’aires gallecs, de noves amistats pontevedreses, de ponts de comunicació poetiquera a voler.
La meva poesia, i la meva persona, han estat acoliides amb fervor. Alegria d’alegries!
Estic cansat del viatge i de tantes de converses, recitals, escursions i emocions.
Demà contaré més coses.
Vaig començar el meu primer recital al Teatre Principal amb uns versos de Rosalia de castro que recordava de petit:
Airiños, airiños, aires,
airiños da miña terra,
airiños, airiños, aires,
airiños levaime a ela.

I després un vou-verivou!