Plagueta de Bord

Diari d’un vellard (I)
Sí, sempre em sorprenen les ratxes de desig que em cauen damunt, com avui quan mirava els lliris d’aigua i he tengut una necessitat salvatge de besar-te els pèls de l’escrot, adolescent que corries cap a l’autobús.
I em sent perplex quan pens que això no és possible, que un pur fantasma com un nígul és l’únic que tenc.
Amb tots aquest moviments interiors desapareix la meva disposició per als instants feliços.
I això m’angunieja una cosa de no dir.
Les fantasies homosexuals es multipliquen amb jovençans i les heterosexuals són obsessives amb unes Lolites que no puc aconseguir. Així que res de res. Ni al·lots, ni nines, ni casats.
Cast, mentre mir un bergant que calçons baixos fa moure els hemisferis culars amb exagerada contorsió.