RECORDANÇA DE LA LLETRA MUSIQUERA:
ELS
CODONYS TARDORALS
Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el
cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en
l’aire del matí.
Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han
tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més
boterut—.
I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal
escampat.
Llavores, el codony, que es féu vell
en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és
dolç, encar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carner va ser un dels nostres grans poetes. Un mestre de poetes. No he llegit tota la seva obra però el llibre que més recordo és “Auques i ventalls”. I no recordava el poema que has publicat. Un bon record. Una sorpresa.