Bèlgica del sud

Les mesures de protecció que preveu la llei orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals  són aplicables als qui en qualitat de testimonis o perits intervinguin en processos penals.

Perquè hi siguin aplicables les disposicions d’aquesta llei és necessari que l’autoritat judicial apreciï racionalment un perill greu per a la persona, llibertat o béns de qui pretengui emparar-s’hi, el seu cònjuge o la persona a qui estigui lligat per una relació d’afectivitat anàloga o els seus ascendents, descendents o germans.

El Tribunal Europeu de Drets Humans, en la seva sentència del 13 de gener de 2009 (Taxquet c/ Belgique),  va declarar que el procediment penal de Bèlgica pot vulnerar els drets protegits pel Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals a causa de la possibilitat que ofereix el procediment belga d’utilitzar les declaracions de testimonis anònims com a fonament essencial d’una sentència de condemna.

El senat francès va destacar, durant els debats previs sobre la llei del 27 de febrer de 2017 que institueix al codi de procediment penal francès un article 15-4 que tracta especificament de la protecció per anonimització dels membres dels cossos de seguretat, que la llei espanyola 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals  no va ser impugnada al Tribunal constitucional o al Tribunal Europeu de Drets Humans des de la seva promulgació tot i que l’ús del testimoniatge anònim dels investigadors policials és gairebé generalitzat a l’estat esanyol segons el senat francès.  Tanmateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans va valorar, en diverses sentències, la conformitat de l’anonimització de l’identitat dels membres dels cossos de seguretat amb el dret fonamental a un judici equitable protegit per l’article 6 del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Cal destacar que existeix una diferència fonamental entre un testimoni paisà i un testimoni  membre dels cossos de seguretat : els membres dels cossos de seguretat tenen un deure d’obedència a les autoritats del poder executiu i a la fiscalia. Això permet al Tribunal Europeu de Drets Humans de concloure que l’ús de policies com a testimonis anònims ha d’ocórrer en situacions d’excepcionalitat (sentència Van Michelen et alii c/Països Baixos del 23 d’abril de 1997).

En la seva sentència  Kostovski c/ Països Baixos del 20 de novembre de 1989 , el Tribunal Europeu de Drets Humans  havia jutjat que « si la defensa de l’acusat no coneix l’identitat d’un testimoni, no pot fer la prova de la seva parcialitat, hostilitat o indignitat » tot i que « tot acusat té dret, especialment a interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec » així que diu l’article 6 del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

Però la vulneraciò essencial dels drets de la defensa que l’anonimització de l’identitat dels membres dels cossos de seguretat pot induir és la següent : si l’identitat del testimoni es queda amagada, això significa que, segons la llei espanyola, l’autoritat judicial va apreciar racionalment que hi ha un perill greu per a la persona, llibertat o béns del testimoni. Per tant  la protecció de l’identitat dels testimonis membres dels cossos de seguretat contribueix a l’emergència d’una presompció de culpabilitat basada en la perillositat de l’acusat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!