Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

D’EMOCIÓ EN EMOCIÓ (quadern de bitàcola il·lustrat d’aquest irrepetible Onze de Setembre de 2014)

Deixa un comentari

Dissabte, 6 de setembre de 2014

A punt de començar la setmana que ha de commemorar el tercer centenari d’ençà de l’onze de setembre de 1714, data de la capitulació de Barcelona, atenc una recomanació general de canviar, transitòriament, la imatge del perfil. Durant aquests dies serà aquesta:

0701

Diumenge, 7 de setembre de 2014

En el suplement del diari ULTIMA HORA hi ha un reportatge sobre la participació dels mallorquins en la defensa de Barcelona. S’acompanya amb una entrevista que em va fer Joan Riera.

provi1

L’Agrupació Excursionista Catalunya ha organitzat la Travessa del Tricentenari. Aquest estiu, des de Pollença, han fet la travessia en caiacs fins a Barcelona. Avui, diumenge, simularan l’arribada davant del Museu d’Història de Catalunya. El programa anuncia:

11:00 h: Rebuda al Moll de la Barceloneta (davant del Museu d’Història de Catalunya) dels caiacs vinguts de Pollença acompanyats pel paquebot Santa Eulàlia.

Paraules del Director del Museu Sr. Agustí Alcoberro. Lectura de l’escrit del mallorquí Sr. Bartomeu Mestre “Balutxo”.

Actuació de la Coral Madrigalistes de Catalunya i Coral Núria.

 0720caraicreu

Efectivament, algú haurà de llegir el meu escrit, perquè jo no hi podré ser1. L’horabaixa rep una crònica satisfactòria de Manuel Cabanillas de com han anat les coses. La pàgina de l’AEC publicarà fotografies de l’acte i les paraules d’Alcoberro i meves. Mallorca i Eivissa, s’hi han fet ben presents!

Dilluns, 8 de setembre de 2014

A primera hora, Vilaweb anuncia la conferència del vespre2 i publica una entrevista que em va fer Núria Ventura sobre les recerques d’històries amagades o, majoritàriament, manipulades3. A la foto, em veuen al davant de l’antiga residència dels Teatins de Barcelona (al carrer Enric Granados), on vaig fer el primer any d’estada a Barcelona, l’any 1968, quan estudiava de programador a la casa IBM, aleshores a la plaça Urquinaona, i ho combinava amb el Preuniversitari a l’Institut Jaume Balmes a la via Laietana. Fa 46 anys, batuadell! La façana de la residència és gairebé talment com era. Jo ja no.

0702enricgrandos

Vol, a mitjan matí, des de Palma a Barcelona. Just arribar, vaig a l’hotel a deixar les coses i faig una volta per la Boqueria. Fotos al feisbuc: “M’hi abocaria!”. Likes a rompre!

0801   0802BOQUERIA

A les 19:o0h, mitja hora abans de fer-hi la conferència programada, vaig a l’Ateneu Barcelonès. Una bona acollida. Em conviden a signar l’autorització per emetre la conferència en vídeo i unes paraules al llibre de l’entitat. N’Eulàlia Espinàs, l’actual gerent de l’Ateneu (i fundadora de la Biblioteca Can Torró d’Alcúdia a Mallorca), em fa de guia i em mostra les sales. De viure a Barcelona, segur que em faria soci, ni que fos per accedir a la meravellosa biblioteca que no havia vist d’ençà de la reforma. S’atura davant del quadre d’un “felanitxer” i m’explica que, abans de signar la dedicatòria, amb una agulla va foradar els ulls. És talment en Miquel! Un excel·lent autoretrat.

0803

S’ha fet l’hora de començar. Jordi Casasses, President de l’Ateneu Barcelonès, em presenta abans d’iniciar la conferència dedicada a la participació de les Balears i Pitiüses a la Guerra de Successió. Història, però també reivindicació. M’ha sortit un text de més d’una hora i mitja que he reduït a la meitat, però que publicaré íntegre més endavant4.

0803conferencia1

Tres quarts d’hora de lectura i, en acabar, els aplaudiments són intensos. Deu ser que hi ha amics i coneguts entre el públic: Pere Bonnín, Tomeu Bosch, Àngel Campabadal, Josep M. Farré, Guillem Genovard, Ricard Huguet, Joan Lladó Nadal, Marc Ordinas, Pilar Rivasés, Esperança Rodríguez

0804conferencia2

Dimarts, 9 de setembre de 2014

Al matí, faig una passejada per Sants. Al seu Casal va ser on, l’any 1916 (que no ens passi el centenari!), Pere Oliver i Domenge va fer la conferència La Catalanitat de les Mallorques. He d’anar a veure pisos per llogar un familiar. Els balcons són tot un referèndum que pronostiquen una majoria aclaparadora a favor de la independència. Hi ha edificis amb estelades a totes les plantes. La voluntat del poble és respira nítida. Faig un parell de fotos i, amb un breu comentari, cap al feisbuc!

0900sants

Una de les fotos que faig al poble és del rètol del carrer on va viure durant uns anys Guillem d’Efak.

0900

Precisament l’horabaixa, de prest, mantinc una reunió amb una productora interessada en fer un programa sobre la vida i l’obra de Guillem d’Efak. Ja serà per l’any vinent i tenen el compromís d’emissió de TV3 i d’IB3. Hi participarà en Pep Tossar i un dels patrocinadors serà Ànima Negra. La marca del vi seria un bon nom per titular el programa. No han trobat tots els recursos econòmics necessaris, però així i tot envestiran amb el projecte. Com sempre, tindran la meva col·laboració, perquè l’objectiu que mantinc (d’acord amb la família) és el de difondre i enaltir el nom d’aquell bruixot que ens va servir d’exemple d’integració i compromís amb la llengua, la cultura i la identitat.

A les 18h vaig a la Fira del Llibre en Català. Josep Maria Solé i Sabaté presenta el llibre Els Segadors, de cançó popular a himne nacional que ha enllestit, després de molts d’anys d’haver rebut l’encàrrec, Josep Massot i Muntaner. Amb la foto d’ambdós, escric al feisbuc: “DOS SAVIS. Ara mateix a la Fira del Llibre de Barcelona, Josep Massot i Muntaner i Josep Maria Solé i Sabaté ens parlen d’una cançó popular esdevinguda himne: Els Segadors.”

0901

En acabar la presentació, amb ambdós i amb el periodista i fotògraf mallorquí Carles Domenech que s’incorpora a la conversa, comentam que Els Segadors no és ben bé un himne nacional. Compartim el lament quant a la manca de símbols comuns de la Nació Catalana: diada, himne, bandera…

Amb l’amic Josep Maria ens passejam per la Fira. Davant d’una cervesa, comentam que els espanyols no ens critiquen pels defectes, sinó per les virtuts: austers, estalviadors, treballadors, negociadors, solidaris, pactistes, cultes… 

Soparé de tapes a qualque taverna de la zona. A la sortida veig que avui la lluna ha fet el ple i s’ha encamellat damunt de la Catedral. L’he volgut engospar amb la fotera per compartir amb les amistats feisbusquianes que, amb els like ho valoren i agraeixen.

0906laqllunaple

Vaig cap a l’hotel i, en passar per la plaça de Sant Jaume i veure la façana de la Generalitat, l’impacte és emocionant. Malgrat la foscor, faig una foto per penjar amb aquest text: “Ja sé que la foto no es veu molt bé, però passar per la plaça de Sant Jaume i llegir això al frontis de la Generalitat de Catalunya… què voleu que us digui? Pell de gallina! Ja poden venir els tancs de ponent i suspendre l’autonomia! Autonomia? Auto què? Som un poble i, com a tal, tenim dos drets: conèixer el nostre passat i decidir el nostre futur. Ja en poden fer de voltes! Això no hi ha qui ho aturi i bé que ho saben!”

0905GENERALITAT1

Acaben de projectar-se diapositives similars en diverses llengües i, a continuació, apareix una senyera que fa ones de llibertat. De tant en tant algú no pot estar-se de cridar “Visca Catalunya!”. Em brolla la resposta: “Lliure i completa!”.

0905videosenyera

Cap a l’hotel de quatres. S’ha fet tard, el dia ha estat llarg i demà encara ho serà més.

Dimecres, 10 de setembre de 2014

No som ludòpata i, ideològicament, estic amb Oriol Junqueres i amb la tradició republicana, contra el joc. Això no obstant, com si fos una juguesca de la juguesca, faig una gestió per aconseguir uns cupons d’un número concret de la Grossa de Cap d’Any; vull la data de naixement del meu nét per compartir amb la família, però és impossible. Una nova prova d’esquarterament: només poden comprar per internet un número concret els residents a Catalunya! És insòlit. Els mallorquins podem accedir a qualsevol número de les rifes espanyoles, però no de les catalanes. Si vull jugar he de comprar les participacions que hi ha als quioscs. A mitjan matí, vaig a les oficines de Loteria de Catalunya. El senyor Jordi Padrosa, amable cap d’Atenció Ciutadana, es desfà en gestions, però no hi ha manera. Al final, em demana que si puc assolir l’objectiu que li digui com ho he fet per ajudar altres persones en el futur. Malgrat les dificultats, crec que he trobat una retxillera. Ja ho veurem! De moment, me’n duré un ventall de regal cap a Mallorca.

L’horabaixa rep de l’Ateneu Barcelonès algunes fotografies de l’acte de dilluns. Miraré d’enllestir la conferència per publicar, amb notes i il·lustracions, a Vilaweb. Aviat veig que em durà més feina de la prevista i no ho podré acabar.

Es fa hora de l’acte institucional al Fossar de les Moreres. Tots els carrers per accedir-hi estan tallats. No és la primera vegada que faig la vigília. Allò que sembla que sí és la primera vegada a la història, és veure com un President de la Generalitat, una Presidenta del Parlament i l’alcalde de Barcelona assisteixen a retre honors. Això ja no té marxa enrere! L’any que ve, ja no podran excusar-se de tornar-hi i si ho fan romandran ben retratats.

1003acteinstitucional

Fa molts d’anys, una trentena, que el Memorial 1714 celebra un acte molt digne i just de vindicació i homenatge. Enguany, abans, s’hi ha programat un altre acte previ de Som Països Catalans. Ai, i que m’agrada de poc el nom aquest: un invent en espanyol de finals del XIX i promogut durant el franquisme. Som catalans; som del País Català (em singular), perquè només hi ha una Nació Catalana. Aquest plural ens desfà, ens provincianitza, ens borbonitza i ens esquartera tàcitament. Ens fa talment com uns “paises hispanos”. Què hi farem! Tenim problemes de simbologia i de nomenclatura per resoldre! En tot cas, l’acte és un èxit. Hi ha una gentada que omple tota la plaça del Fossar, tota la zona de Santa Maria del Mar i fins al final del Born.

1004a

Hi ha participació de les Illes. Llàstima de la ridícula presentació de “ses illes”. Em genera impotència escoltar com ens esmenten, paternalistes i condescendents, aquells principatins ignorants (avui és una principatina) que no saben que les denominacions importants reben l’article literari i que les illes Balears i Pitiüses poden ser “les Illes”, però que “ses illes” són un conjunt de cases rodejades de carrers. Més qüestions a aclarir i resoldre! Quanta, quanta d’ignorància regionalista! Quanta paciència! 

Ens representa Miquel Àngel Tortell, de l’Assemblea de Docents. Un discurs magnífic i molt adequat que contrasta set punts de confluència entre l’ANC i l’AD. El públic l’ovaciona. Ha estat una intervenció molt digna que ha enaltit la lluita en defensa de l’Educació lliure, de qualitat i en català.

1004

La Muixeranga, possiblement la millor alternativa com a himne de tota la Nació Catalana, estableix l’interludi entre els dos actes.

1005amuixeranga

Memorial 1714 convida a enfortir els llaços d’unitat nacional. Parlarà Daniela Grau d’Elna, en representació de la Catalunya Nord, Josep Guia del País Valencià i jo.

1005

Durant els parlaments, arriben els participants de la Marxa de Torxes i La Coronela de Barcelona. Mallorca hi va ser fa 300 anys i cal recordar que al Fossar de les Moreres hi enterraren valencians, eivissencs i mallorquins (d’Alcúdia, de Felanitx, de Palma, de Sóller…) que moriren en defensa de Barcelona5. Cal tenir present que els barcelonins que moriren el mes d’agost a la defensa del bastió de Santa Clara eren recollits pels seus familiars i enterrats als cementiris de les seves parròquies. Fins ben entrat el segle XIX, cada parròquia tenia el seu cementiri. A qui enterraven als fossars de les Moreres i al de Sant Pere? Òbviament als qui no eren barcelonins; la gent de les contrades, els fusellers valencians i els artillers i mariners eivissencs i mallorquins.

1005zzcaraicreu   1005potsermillor

En acabar els parlaments, crits d’independència. Malgrat les dificultats de moviment, em ve a saludar molta de gent coneguda. Un d’ells, a qui fa 18 anys que no he vist, és Àngel Colom, amb qui comentam la importància d’incorporar els nouvinguts a la defensa de la sobirania nacional. Una altra conversa agraïda és amb Francesc Homs. Quan el vaig conèixer a un dinar a Prada fa cinc anys (quan encara no governava CiU) vaig veure que seria una peça clau en el procés en curs. És intel·ligent i, a més, té una gran vivor natural. Em satisfà escoltar la fermesa en el compromís d’atendre la veu del poble. Li reconec la seva feina i ell m’insta a no deixar d’escriure. A l’entorn del Fossar, Jordi Miravet, Joan Llacuna, Teresa Clota i molta més gent que, any rere any, han servit la memòria de 1714, es respira una immensa satisfacció. És el preludi de la Victòria que demà ha de mostrar al món el símbol fet poble.

Dijous, Onze de Setembre de 1714

Quan he anat a berenar a l’hotel del carrer Jaume I, pertanyent a una cadena no catalana, una cambrera de pell bruna m’ha desitjat “bona diada!”. Quan he pujat a l’habitació he sentit el crit “Donec” amb la resposta “Perficiam!”. Des de la finestra he vist quan La Coronela desfilava per entrar a la plaça de Sant Jaume. Els turistes no aturen de fer fotos, però encara fan més preguntes. No se’n poden avenir.

La Coronela entra a la Plaça de Sant Jaume
La Coronela entra a la Plaça de Sant Jaume

Vaig cap a l’església de Santa Maria del Pi. Han anunciat que, a punt de migdia, les campanes repicaran a sometent tal com varen fer fa exactament 300 anys. Vaig fins a l’absis, a la plaça del darrera, perquè és l’únic punt des d’on es veuen les campanes. No hi ha una expectació excessiva, però sí una intensa emoció. Tothom es fa la mateixa pregunta: com devien sentir aquesta repicada els assetjats, coneixedors que no tenien suport exterior de ningú i que molts de bastions ja estaven esberlats i amb una defensa impossible?

1101videocampanes

Amb el cor i el pols bategant amb les campanades, vaig cap a la Fira del Llibre. Com era la cuina de 1714? Jaume Fàbrega ens ho explica en el llibre que presenta. Com sempre el seu concepte de país és clar i català i, també com sempre, aprendré coses noves de la seva presentació. Apareixen temes tangencials (la prohibició dels ganivets, la catalanitat dels arrossos), però el bessó és la descripció d’una cuina moderna, amb plats de fruites amb carn o cremes de meló, que correspon a una societat avançada i d’avantguarda com era la catalana.

1102

Vaig cap a la Fira d’Entitats per assistir a la presentació Desmuntant Leonardo a càrrec de Jordi Bilbeny. Interessantíssim! S’havia de complementar amb la visió del documental que s’exhibeix als cinemes Girona, però no hi podré anar. En tot cas, Bilbeny sempre té la facultat de subvertir l’ordre establert i fer una cosa tan intel·ligent (i tan sana!) de posar en solfa la versió oficial del discurs dominant que ens entabana. A risc de cometre errors d’interpretació, aporta documentació i, en injusta contrapartida, és menystingut amb desqualificacions sense proves. Els de “l’acadèmia” l’acusen de frívol, però no refuten mai les seves dades. En el millor dels casos, l’ignoren. Ja se sap que el silenci també és una fórmula subtil per negar que hi hagi censura. Des de 1970 ja són molts els investigadors que asseguren que la Mona Lisa no és altra que Isabel d’Aragó Sforza, més coneguda com Isabel de Nàpols. Massa retrats (un de Rafel d’Urbino) canten santa clara. I què hi fa l’escut d’Aragó a la casa de Leonardo? En tot cas, les deduccions de Bilbeny sobre Leonardo, obren nous interrogants. Les persones intel·ligents, que són les interessades en la veritat, les volen resoldre. A l’altra banda, ja veurem com se’n sortiran els desmentidors mimètics; els negacionistes. Tot i que mantinc l’escepticisme i el dubte quant als grans descobriments, he tocat amb les mans la gran quantitat de mentides i de manipulacions que ens explicat des del discurs dominant. Així que… gràcies i endavant Jordi!

1105

Faig la volta per la Fira d’Entitats. Molta de gent coneguda amb algunes coses en comú: satisfacció, alegria… Converses estimulants amb Vicent Partal, amb Pere Cardús, amb Odette Vinyes… un ambient d’entusiasme i d’eufòria, però sense que la rauxa ens esvaeixi el seny. Tanmateix, no hi hauria prou policies per retirar totes les estelades que s’han incorporat a la ment i el sentiment d’unes persones que saben que som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol!

1106

És forçat fer passada davant del monument al controvertit Rafel de Casanova, tot i que, de controvertit, també ho és Villarroel i tants d’altres! Els mites conviden a rituals que esdevenen típics i tòpics, però que no fan mal. Sobretot si tenim en consideració la necessitat que tenim de referents. Ens calen centres d’interès! De fet, ja n’hi ha que s’encarreguen de matar-nos els líders i esbucar-nos les fites. Al redol, hi ha un grup de mallorquins que fan temps a l’espera de les 17:14h: Joan Saboner, Tomeu Caragol, Manel Domenech

1107

Quants d’illencs han viatjat a Barcelona? Em comenten que només el viatge que ha organitzat ERC des de Mallorca són més de vuitanta. Per la xarxa, veig fotografies de Gabriel Bibiloni i de Nicolau Dols, ambdós amb més gent coneguda al costat. Tothom amb cares de festa i d’esperança.

Foto del mur de feisbuc de Nicolau Dols
Foto del mur de feisbuc de Nicolau Dols

S’han fet les quatre. Vaig cap a l’antiga plaça de les Belles Arts (d’Espanya, d’ençà la imposició de Primo de Rivera). L’espai ja és ple com un ou.

1109

Encara és prest i, com que tinc prou temps, vaig fins a les quatre columnes rescabalades de Puig i Cadafalch.

1108

Des d’allà, es veu perfectament la plaça plena de gent. Em trec la camisa i em pos un mariol·lo vermell per integrar-me, encara que no inscrit, i fer pinya. El crit és unànime: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

1102videomani

El vespre, a l’aeroport, més gent coneguda de retorn a cases. Tothom coincideix: el 2015 ens toca fer-ne una de grossa per Mallorca. Serà un altre tricentenari. De fet, Mallorca no va capitular fins dia 11 de juliol de 1715. La referencia del 1714 és, per tant, regional. Caldrà recordar i vindicar els noms i els fets que ens han amagat o manipulat.

He viscut una setmana d’emocions intenses. No serà la darrera vegada.

1 Aquest és el text que es va llegir:

MARINERS I ARTILLERS ILLENCS AL SETGE DE BARCELONA

Dia 9 de setembre de 1714, demà passat farà 300 anys en clau, dues galiotes mallorquines esquivaren el setge marítim i arribaren al port de Barcelona entre les aclamacions de la gent que va qualificar la proesa de miracle. Aquell va ser el darrer dels centenars de viatges que, d’ençà de la primera expedició de 1705 i al llarg de més de nou anys de guerra, feren les naus illenques carregades de pólvora, d’armes i de teies, però també de farina, de vi i de productes bàsics. Tan populars es feren les provisions, procedents d’Alcúdia, d’Eivissa, de Felanitx, de Palma, de Pollença i de Sóller, que la gent de Barcelona quan veia arribar les barques exclamava: “ja arriba el rebost de Mallorca”. Ferran Soldevila a Història de Catalunya reconeix el paper “de Mallorca i d’Eivissa estretament unides a Catalunya i fornint, constantment i generosament, queviures i municions als barcelonins assetjats, fins al punt que d’elles va rebre Barcelona el principal i gairebé únic sosteniment”.

Els illencs no només contribuïren materialment a la defensa de la ciutat. Aquella guerra era també la seva guerra. Entre 500 i 800 homes procedents de l’Escola d’Artilleria de Mallorca s’incorporaren a l’exèrcit català, sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, i foren claus en els ferotges combats dels dies 12, 13 i 14 d’agost en el bastió de Santa Clara. Molts d’illencs i valencians, centenars, colaren la vida i foren enterrats en el Fossar de les Moreres.

L’acte que avui ha organitzat i celebra l’Agrupació Excursionista Catalunya té un valor més que simbòlic, perquè constitueix un gest que honora la solidaritat compromesa i el compromís solidari d’aquells mariners que, sense més eines que les veles i els rems, i sense més recursos que el vent i la destresa, no només varen nodrir Barcelona durant una dècada, sinó que s’incorporaren amb coratge a defensar-la fins a la mort i es feren dignes d’una admiració popular que, encara ara, no els hi ha estat reconeguda mai oficialment com mereixien. Ni que sigui només per aquesta raó, aquest tribut d’avui al seu record que, com la més bella metàfora, representa la travessa en caiac i el desembarcament a Barcelona, esdevé una reparació justa i necessària que, des de Mallorca, em complau de celebrar i de correspondre amb agraïment. Visca la Terra!

4 Podeu veure el vídeo de la conferència a: https://www.youtube.com/watch?v=bEivquzzVmw

Si ho preferiu, podeu llegir la conferència sencera, amb notes i il·lustracions, a: http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268230

5 ARA (i sempre) ÉS L’HORA!

Les Illes Balears i Pitiüses no commemoren enguany el tricentenari d’aquest 11 de setembre de 2014, perquè Mallorca va ser el darrer bastió en l’enfrontament de la Nació Catalana contra Felip V i va resistir fins el dia 11 de juliol de 1715 sota el comandament de Josep Antoni de Rubí, el qui havia estat capità de la Coronela de Barcelona i que, amb 400 homes, va crear la de Palma, amb el mateix objectiu Donec perficiam (fins a reeixir!). Des d’ara mateix, ens cal emplaçar-vos a assistir als actes que s’organitzaran, tal com molts d’illencs som aquí avui vespre per fer-vos costat com vàrem fer ja fa 300 anys! En aquest Fossar de les Moreres, s’hi enterraren centenars de valencians, eivissencs i mallorquins que moriren en la defensa de Barcelona.

Llegim arreu aquests dies que “ara és l’hora!” i certament ho és, però no per “l’ara”, sinó perquè sempre és l’hora. Va ser l’hora de la Germania de València i de Mallorca, la dels Segadors, la dels Angelets de la Terra, la dels Maulets… Aquelles lluites i aquells somnis, a favor de la Llibertat i de la Justícia, són els mateixos que compartim nosaltres i que hem de llegar als nostres fills, d’avui enllà, des d’aquesta pàtria nostra catalana que, com va dir Joan Oliver, Pere Quart, per petita la somiava completa! Sí, “ara és l’hora!”, com ahir, com avui, com demà… Els fatalistes desmoralitzadors que criden “o ara o mai” obliden que, si ara veuen i viuen el privilegi d’assolir aquells vells somnis de Justícia i de Llibertat, és precisament perquè, abans d’ells, abans de tots nosaltres, l’esforç dels qui ens precediren en la lluita va obrir-nos el camí per assolir aquells somnis. Ja hem entrat dins de la fase del punt sense retorn. Res d’ara o mai, doncs! Ara i sempre!

Memòria, honor i homenatge als Agermanats, al Angelets de la Terra, als Segadors, als Maulets… Reconeixement a Bac de Roda, el General Moragues, Enric Prat de la Riba, Josep Miquel Guàrdia, Antoni Gaudí, Joan Salvat Papasseït, Francesc Macià, Emili Darder, Josep Maria Batista i Roca, Pompeu Fabra, Pere Capellà, Pere Oliver i Domenge, Joan Ballester, Manuel Sanchis Guarner, Carles Muñoz Espinalt, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Francesc Ferrer i Gironès, Ovidi Montllor, Avel·lí Artís-Gener, Guillem Agulló, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Enric Garriga, Miquel Bauçà, Lola Anglada, Ermengol Passola, Lluís Maria Xirinacs, Heribert Barrera… i a tantes de persones anònimes que sabien que el seu moment també era l’hora! Ara és l’hora, perquè abans ja era l’hora!

Permeteu-me que afegeixi un altre nom emblemàtic per personalitzar aquesta crida al record agraït: Guillem d’Efak. Li dec. L’any 1968 va veure proclamar la independència d’Espanya de la seva terra nadiua: la Guinea Equatorial. Quan el vaig entrevistar, víctima d’una malaltia mortal, em va fer un encàrrec que avui he de transmetre: “No la veuré la independència de Catalunya, però que tothom sàpiga que jo hi era; que tothom sàpiga que jo la volia; que tothom sàpiga que jo també la vaig fer un poc!”. Ara és l’hora i com germans: siau qui sou, catalans!

(Publicat al Diari de Balears digital)

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 15 de setembre de 2014 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.